Carlos Sainz ha començat la segona meitat de la temporada de la millor manera possible. El pilot espanyol de Ferrari ha pilotat de forma brillant tant a Monza com a Singapur, demostrant les seves qualitats.

Sainz va deixar grans moments de conducció a Monza, on va ser capaç d’obtenir la pole position. No obstant això, aquesta actuació la va millorar al Circuit de Marina Bay, on va realitzar un cap de setmana perfecte.

El pilot madrileny va començar amb bon peu el cap de setmana, pilotant a un gran nivell durant els entrenaments lliures. De cara a la classificació, no va perdre un punt de velocitat, més ve el contrari, mostrant una consistència inapel·lable.

El madrileny va dominar la cursa de principi a fi, sense donar cap oportunitat a la resta de rivals. A més a més, va demostrar la seva intel·ligència quan va donar el DRS a Lando Norris per mantenir darrere a George Russell i a Lewis Hamilton.

A més a més, Sainz està demostrant que pot lluitar en igualtat de condicions amb el seu company d’equip Charles Leclerc. El pilot monegasc no passa pel seu millor moment, i el madrileny ho està aprofitant més que mai.

Serà molt interessant veure si Sainz pot mantenir aquest gran nivell de cara a les últimes curses de la temporada.

L'entrada La resurrecció de Carlos Sainz ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Nico Hülkenberg ha fet el seu retorn a la Fórmula 1 de la mà de l’equip Haas de cara a aquesta temporada 2023. El pilot alemany, qui ja va demostrar el seu talent quan estava com a pilot reserva a Racing Point i Aston Martin, està fent una bona temporada, deixant clar que la classificació és el seu punt fort.

No està sent un any fàcil per a Haas, però Hülkenberg està fent que sembli una mica millor. L’alemany afronta la segona meitat de la temporada havent puntuat en un únic Gran Premi, a Melbourne. El monoplaça de l’equip nord-americà no és fàcil de conduïr, i també cal destacar la mala sort que ha tingut Hülkenberg en algunes curses.

No obstant això, el pilot de Haas ha seguit endavant i mai ha abaixat els braços. Fins a aquest moment, la seva temporada està sent millor que la del seu company d’equip, Kevin Magnussen, qui tampoc està tenint una temporada fàcil.

Els bons resultats de Hülkenberg han estat possibles gràcies a les seves bones classificacions, moment del cap de setmana on treu el màxim profit del monoplaça.

Actualment, Haas lluita amb Williams per la setena posició en el Campionat de Constructors, ja que estan empatats a onze punts, tot i que tampoc ens podem oblidar d’Alfa Romeo, ja que, ara mateix, té un total de nou punts.

L'entrada Opinió: Nico Hülkenberg està a un gran nivell ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

L’inici de la temporada d’Oscar Piastri a McLaren no va ser del tot fàcil. El monoplaça britànic no havia tingut un bon desenvolupament, fent que el pilot australià hagués d’esprémer tot el seu talent per a poder puntuar.

De les nou primeres curses d’aquesta temporada, Piastri només va aconseguir puntuar en dues, tot i que s’ha de tenir en compte que l’australià necessitava una mica de temps per adaptar-se a la Fórmula 1 i al seu nou cotxe.

No obstant això, a partir del Gran Premi d’Àustria, on l’equip de Woking va fer un salt endavant molt important en termes de rendiment del monoplaça, Piastri va començar a aprofitar les oportunitats i es va començar a notar més còmode amb el cotxe, aconseguint grans actuacions.

És cert que al Red Bull Ring no va tenir una cursa fàcil, però a Silverstone i a Hungaroring la situació va canviar, ja que l’australià va acabar quart i cinquè respectivament. A més a més, tot i abandonar en el Gran Premi de Bèlgica, Piastri va ser capaç de liderar durant unes voltes la cursa sprint i acabar segon.

Tot i que s’han pogut veure clarament els aspectes on flaqueja l’MCL60, a l’equip britànic li espera una segona meitat de temporada apassionant.

L'entrada Opinió: Oscar Piastri desperta ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Yuki Tsunoda no està deixant a ningú indiferent durant aquesta temporada. Després de dos anys bastant complicats, el pilot japonès havia de demostrar les seves qualitats i, de moment, ho està fent.

El pilot d’AlphaTauri va començar de la millor manera la temporada 2023. Es va quedar a les portes dels punts en les primeres dues curses i va ser capaç de puntuar a Austràlia i a Azerbaidjan.

Tsunoda va continuar obtenint resultats regulars durant els següents Grans Premis, excepte en alguns casos, com a Àustria, on va tenir un cap de setmana complicat. Després d’unes quantes curses sense puntuar, el japonès es va retrobar amb els punts a Spa-Francorchamps.

Als Grans Premis on Tsunoda va passar més desapercebut es va notar la falta de rendiment del monoplaça de l’equip de Faenza. A Bèlgica, on el conjunt del cotxe era millor, va saber aprofitar l’oportunitat, destacant la seva sortida, on va guanyar moltes posicions.

El monoplaça d’AlphaTauri, l’AT04, ha tingut molt poques virtuts durant aquesta meitat de temporada, ja que, pel que fa al rendiment, està al fons de la graella. No obstant això, Tsunoda està realitzant un gran treball, ja que és conscient que el seu futur a la Fórmula 1 depèn en gran part d’aquesta temporada.

L'entrada Opinió: El gran moment de Yuki Tsunoda ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Aston Martin ha deixat de viure en un somni. L’equip britànic s’ha topat amb un cop de realitat en les últimes curses, on ha pogut veure amb els seus propis ulls que altres equips s’han posicionat per davant seu.

L’equip de Lawrence Stroll va començar la temporada sorprenent a tothom, situant-se a l’altura de Mercedes per veure qui era el segon equip de la graella. Després d’onze curses, la situació no té res a veure per als britànics.

En aquests moments, Aston Martin està lluitant per estar als punts. L’època dels podis s’ha quedat enrere, ja que ara mateix són el cinquè equip de la graella. Al Gran Premi d’Hongria, es va veure com Fernando Alonso no va poder atrapar a l’equip Ferrari, qui actualment és la quarta força de la graella.

No obstant això, encara queda pràcticament la meitat de la temporada, així que l’escuderia britànica encara té temps per reaccionar i intentar tornar a on estaven a principis d’any. A més a més, és molt important la feina de cara a la propera temporada, ja que equips com Red Bull ja estan treballant en el monoplaça de la temporada vinent, així que la resta d’equips no es poden quedar enrere.

L'entrada Opinió: Aston Martin baixa el seu rendiment ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Daniel Ricciardo es pujarà a un cotxe de Fórmula 1 de manera oficial per primer cop des del Gran Premi d’Abu Dhabi de la passada temporada. El circuit del seu retorn serà Hungaroring, on haurà de demostrar la seva valia.

El pilot australià substitueix a Nyck de Vries, qui va ser acomiadat fa uns quants dies per no obtenir els resultats demandats. En aquests moments, el líder de l’equip és Yuki Tsunoda, qui està competint a un nivell fantàstic en el seu tercer any al Gran Circ.

Ricciardo no va tenir un bon temps a McLaren, on va estar dues temporades (2021 i 2022). El seu temps a l’equip britànic va ser un constant d’inestabilitat, ja que el seu rendiment estava molt per sota del de Lando Norris, i en cap moment es va trobar còmode amb el monoplaça.

Ara mateix, no es pot saber quin serà el nivell de l’australià. Serà molt interessant veure si és capaç de posar-li les coses complicades a Tsunoda o, en canvi, el japonès continua sent el líder indiscutible de l’equip. El temps ens donarà la resposta.

L'entrada Opinió: Daniel Ricciardo, una incògnita ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

La resurrecció de l’equip McLaren és un fet. A partir del Gran Premi d’Àustria, la millora de rendiment de l’equip britànic ha estat impressionant. Aquest fet es corrobora amb el resultat de l’equip a Silverstone, on Lando Norris va acabar segon i Oscar Piastri quart.

Un inici de temporada complicat

McLaren no va començar amb bon peu la temporada. El seu inici d’any va ser molt semblant al de l’any anterior, mostrant que no havien aconseguit fer un pas endavant.

A Austràlia i a Azerbaidjan, l’equip va obtenir resultats positius, però tot es va esvair a Miami, on els resultats no van acompanyar. Semblava que els britànics havien fet un pas endavant durant el Gran Premi de Mònaco, però la situació es va repetir, i a Espanya i al Canadà es va veure que l’equip encara no estava allà on volia.

Alegria i esperança

Durant el Gran Premi d’Àustria, tot i que Piastri no va tenir un gran cap de setmana, amb Norris es va veure una millora considerable en el cotxe britànic. El pilot de Bristol va demostrar un estat de forma espectacular, en part gràcies al seu McLaren.

El MCL60, sota la conducció de Norris, va funcionar tant en classificació com en cursa, donant a entendre que l’equip potser havia encertat aquest cop.

Els dubtes que hi havia van desaparèixer a Silverstone, on Piastri es va sumar a la festa de McLaren. Norris va classificar segon, seguit del pilot australià, i a la cursa, el resultat es va mantenir pràcticament igual, amb Piastri perdent la posició amb Lewis Hamilton.

En aquests moments, sembla que McLaren ha fet funcionar l’engranatge per estar a la part capdavantera de la graella. No obstant això, la següent cursa és a Hungaroring, un traçat completament diferent a Silverstone i que no beneficia a l’equip, així que haurem d’estar molt pendents dels britànics.

L'entrada Opinió: McLaren ha tornat per quedar-se ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Queden dues setmanes aproximadament per a la tornada de la Fórmula 1. Del 23 al 25 de febrer, tots els pilots començaràn a provar els seus cotxes al circuit de Bahréin per a donar la benvinguda a la pretemporada. Seguidament, el 5 de març, s’apagaran els semàfors al circuit asiàtic i començarà una temporada trepidant.

La passada temporada, Max Verstappen es va convertir en bicampió del món a Suzuka. Va ser una temporada agredolça, ja que, durant gran part de la segona meitat de la temporada, el domini de Red Bull va ser inapel·lable. Tot i això, estic segur que aquest any el campionat estarà més disputat, i a aquestes alçades d’any, ja tinc decidits els cinc principals candidats al títol.

Max Verstappen, present i futur

El passat mes d’octubre va aconseguir el seu segon títol mundial durant el Gran Premi de Japó, no cal dir res més per entendre el seu nivell de forma actual. El pilot neerlandés va realitzar una temporada de rècord, guanyant en quinze dels vint-i-dos circuits del calendari.

M’atreviria a dir que no va cometre cap error greu durant tota la temporada, i després de guanyar-li el títol a Hamilton l’any 2021, el seu nivell no ha parat de créixer. Si Red Bull segueix al seu nivell, Verstappen és el candidat número 1 per emportar-se el títol.

Charles Leclerc, el possible hereu

El pilot monegasc ja ha demostrat en el passat el que és capaç de fer pujat a un Fórmula 1. Si no hagués estat pels problemes de fiabilitat que va patir Ferrari durant tota la temporada, Leclerc li hauria competit el campionat a Verstappen fins a l’últim instant. A més, tampoc ens hem d’oblidar de les desastroses estratègies de l’equip italià en alguns Grans Premis.

Tot i això, Leclerc va ser capaç de vèncer en tres ocasions i mantenir el pols al pilot neerlandés durant la primera meitat de la temporada. Tampoc s’ha d’oblidar el caràcter que ha mostrat el monegasc en anys anteriors, quan l’scuderia no passava per un bon moment. Si Ferrari és capaç de millorar en certs aspectes i proporcionar-li un bon cotxe, estic convençut que podrà lluitar fins al final i, perquè no, guanyar el títol.

Carlos Sainz, un any per espantar fantasmes

Està clar que no ha sigut un any fàcil per al pilot espanyol, estant a l’ombra de Leclerc durant tota la temporada. No obstant això, va ser capaç de guanyar a Silverstone, aconseguint la seva primera victòria a la Fórmula 1. A més, no va acabar la temporada del tot malament, demostrant alguns caps de setmana més ritme que el seu company d’equip.

No podem oblidar els anys de Sainz a McLaren, on va mostrar un pilotatge increïble i va passar per damunt de Lando Norris. Si l’espanyol aconsegueix retrobar-se a ell mateix i recuperar el nivell d’anys anteriors, podria ser candidat al títol.

Tampoc fa falta anar-se’n tan lluny. L’any 2021, que va ser el seu primer any amb l’escuderia de Maranello, va rendir millor que Leclerc, acabant per davant seu en el mundial de pilots.

Lewis Hamilton, tornar a guanyar

No ha estat un any còmode per al pilot britànic. L’actual set vegades campió del món va veure com el seu equip no donava amb la tecla a l’inici de temporada, tenint una gran pèrdua de rendiment. Només fa falta rememorar el Gran Premi d’Emilia-Romagna per veure el nivell de Mercedes durant les primeres curses.

Hamilton no estava motivat, i se li notava a la pista. L’equip alemany va anar introduint millores, els podis arribaven més sovint, però no la victòria. George Russell, en la seva primera temporada amb l’equip, va tenir un millor rendiment durant tot l’any. Això sí, si Mercedes li proporciona un bon cotxe aquest any, no tinc cap dubte que estarà més motivat que mai i lluitarà per aconseguir l’anhelat vuitè títol.

George Russell, la incògnita

Dir que has guanyat a Hamilton no ho pot dir qualsevol. El seu rendiment durant tota la temporada va ser excel·lent, aconseguint mantenir a ratlla al seu company d’equip i assolint la seva primera victòria a la Fórmula 1.

Si l’equip alemany torna a lluitar pel campionat, és molt complicat saber si Russell li posaria les coses complicades al britànic. El que tinc clar és que Russell és un molt bon pilot i podria lluitar un campionat si està en condicions de fer-ho.

La següent temporada pot ser molt interessant. Mantindrà el nivell Russell? Tornarà el Hamilton de sempre? Hi ha moltes coses que no sabem, però una part d’elles vindran determinades pel cotxe que faci Mercedes de cara a 2023.

L'entrada Opinió: Els cinc principals candidats al títol de Fórmula 1 2023 ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Acostumats a centrar l’atenció en els grans campions i joves aspirants, és fàcil perdre la perspectiva. Arribar a la F1 és en si mateix un èxit, et defineix automàticament com a un dels millors pilots del planeta. Nicholas Latifi és un d’aquells pilots que arriba a la categoria reina sense ser una jove promesa i no aconsegueix grans resultats abans de quedar-se sense seient en poques temporades. Però posem en context el que ha aconseguit, els seus 61 Grans Premis disputats el situen en la 123a posició en el ranking històric, d’entre 772 que han disputat algun Gran Premi en les 73 temporades de F1 disputades fins ara. A més ho ha fet en el moment en què, segurament, l’exigència sigui més gran a nivell de talent, especialment per als pilots de la zona baixa.

Latifi, però, serà recordat per haver-se convertit en protagonista involuntari en la resolució més tardana d’un mundial a la història de la F1. El seu accident a les darreres voltes del GP d’Abu Dhabi va provocar el Safety Car que va acabar amb Max Verstappen superant a Hamilton i convertint-se en campió del món en l’última volta del campionat. El seu paper, el va convertir en diana d’una munió de fans de Lewis Hamilton que van descarregar sobre ell la frustració de no haver pogut celebrar el 8e campionat del que s’hauria convertit en el pilot amb més títols de tots els temps. L’assetjament va ser tal que el propi Latifi va haver de fer un comunicat per demanar que s’aturés i ha provocat una sensibilització dins del campionat per intentar frenar aquestes actituds a les xarxes al voltant de la F1. En una nota més amable, aquesta onada d’odi va ser resposta amb una altra de simpatia i des de llavors existeix un moviment amb cert caire irònic, però de forma positiva, de suport a Latifi, rebatejat com a GOATifi, proclamant-lo millor pilot de tots els temps.

pel que fa a la seu balanç esportiu, si es té en compte les expectatives que hi havia sobre ell, no es pot parlar ni d’èxit ni de fracàs flagrant. No ha estat un èxit perquè no ha pogut guanyar-se el dret a seguir competint, però com a pilot que arribava com a clar 2n pilot a un equip en problemes econòmics i esportius, amb un company com George Russell al seu costat, no va rendir per sobre del nivell del monoplaça, però tampoc per sota.

L'entrada Els que marxen: Nicholas Latifi ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Mick Schumacher sempre ha portat a sobre el cartell enorme de “fill de”, i això li va obrir portes de grans estructures, però també li ha suposat un nivell extra d’exigència. Tot i no tenir la projecció meteòrica d’altres companys de generació, com Lando Norris o George Russell, Schumacher es va presentar a la categoria reina havent guanyat tant la F3 com la F2, totes dues en la seva segona temporada, després de temporades de debut bastant discretes (12è en tots 2 casos). Això no va ser un problema per Haas, que de totes maneres, havia decidit apostar per la joventut en una temporada completament de transició, en la que no van invertir en el monoplaça, dedicant tots els recursos a l’any següent.

En aquest context l’objectiu era agafar experiència de cursa de cara a l’any següent. Però la realitat va ser que durant tot l’any els Haas es van passejar en terra de ningú, i més enllà d’acumular km de test i de lluitar amb el seu company d’equip, Nikita Mazepin, Schumacher no va sumar gaire experiència real de cursa.

La situació per la temporada 2022 era completament oposada, l’equip ho havia apostat tot a aquesta temporada i necessitaven resultats. A més, a última hora, per l’esclat de la Guerra a Ucraïna, el patrocinador principal i Nikita Mazepin, van ser expulsats de l’equip, per les relacions del propietari (i pare de Mazepin) amb el govern rus. Això va precipitar el retorn de Kevin Magnussen, que descarregava de Schumacher la pressió d’aconseguir els resultats de l’equip, però alhora l’enfrontava a una vara de mesurar molt més alta que la del rus.

La temporada va començar bé per Haas, Magnussen 5è, però Schumacher es va quedar a les portes dels punts. Tot i així les sensacions no eren dolentes per l’alemany. Però tot just al 2n gran premi, un dur accident a la classificació va deixar-lo fora de la cursa i va fer esfumar l’optimisme. Una despesa enorme en la reparació, un accident dels que fan perdre confiança i el seu company tornant a sumar a la cursa. A partir d’aquí Schumacher va fer un pas enrere, perdent contacte amb la lluita pels punts. Un nou accident amb un gran cost a Mònaco posava sal a la ferida. A més el bon inici de Magnussen s’havia refredat i Haas tornava a no puntuar amb els 2 cotxes durant 5 curses consecutives, de Miami a Canadà.

Gran Bretanya i Àustria van ser un oasi al desert per Schumacher, les 2 primeres curses als punts van venir de forma consecutiva i van ser amb una 8a i una 6a posició. Semblava que les tornes havien canviat i que potser el Schumacher de les segones temporades de F3 i F2 havia aparegut. Però llavors el que va fallar va ser el cotxe, tot i ser capaç de competir la posició a Magnussen (5-5 en l’enfrontament directe en les últimes 10 curses), Schumacher no va tornar a puntuar en el que restava de temporada.

Davant d’una temporada decebedora, Haas va valorar la capacitat d’un veterà com Magnussen per aprofitar el bon moment del cotxe a l’inici de la temporada i capitalitzar-ho amb punts. D’aquesta reflexió en va sortir mal parat Schumacher, ja que Haas va canviar el seu enfocament a l’hora de triar la seva alineació i el va substituir per un pilot contrastat i amb gran prestigi, Nico Hülkenberg.

Per Mick Schumacher, la seva primera etapa a la F1 es tanca com a decepció. L’actual pilot reserva de Mercedes, però, intentarà per tots els mitjans tornar a la graella, seguint els passos de pilots com Albon o Ocon, que després d’una primera etapa curta, van ser capaços de tornar i estabilitzar-se.

L'entrada Els que marxen: Mick Schumacher ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Pilot de l’òrbita Red Bull, va fer el salt a la F1 des de la Fórmula Renault 3.5, la segona meitat de la temporada 2011 per l’equip HRT, no va aconseguir passar de la 18 posició com a millor resultat, amb un cotxe molt inferior que feia impossible aspirar a més. Però l’experiència de la competició i estar dins del Paddock li van servir per la següent temporada.

Un cop fogejat a HRT, Red Bull el va veure preparat per ocupar un lloc a Toro Rosso. Les 2 temporades a Toro Rosso van ser de creixement, una primera temporada tastant els punts, puntuant en 6 curses per un total de 10 punts, però incapaç de superar la 9a posició. La 2a temporada, no va ser molt millor en termes de curses als punts, però en les 7 curses en les que va arribar al top10, va aconseguir 20 punts, gràcies a arribar a la 7a posició com a millor resultat.

Després d’aquesta 2a temporada completa, la retirada de Mark Webber li va obrir les portes de Red Bull al seu compatriota. La seva irrupció va ser impressionant, l’inici de la era híbrida (2014) va desbancar Red Bull del tro de la F1, i especialment Sebastian Vettel va patir aquesta caiguda. Daniel Ricciardo, però, va ser capaç de mantenir el nivell i acabar en una meritòria 3a posició. A més es va estrenar com a guanyador, l’únic que ho va fer sense portar un dels 2 Mercedes. La temporada 2015 va ser la pitjor de Ricciardo a Red Bull, perdent la batalla contra el seu company d’equip, Daniil Kvyat i aconseguint només 2 podis i cap victòria.

La temporada 2016 va ser un petit renaixement, tornant a la 3a posició del mundial amb 8 podis i 1 victòria. Però aquell va ser l’any en que va irrompre un monstre al seu costat. Max Verstappen es va endur el protagonisme tot i puntuar menys, sobretot al endur-se la victòria en la seva cursa de debut. Ricciardo encara va guanyar-li el duel a Verstappen el 2017, Però el 2018 ja es va produir el sorpasso. Aquest va ser l’últim any de Ricciardo a Red Bull, oficialitzant el canvi de lideratge a l’escuderia austríaca.

El següent pas del de Perth va ser Renault, en un nou intent de la marca del rombe per reflotar el seu projecte a la F1, especialment després de perdre a Red Bull com a equip client insígnia. El primer any va ser mediocre, abonat a la mitja taula sense poder brillar. La segona temporada va ser molt millor passant de 54 a 119 punts, sumant 2 podis. Això li va valer l’interès de McLaren, que buscava un pilot amb experiència a dalt de tot per acompanyar el talent inexpert de Lando Norris.

McLaren lluitava per la 3a posició del mundial amb Ferrari i Ricciardo, tot i puntuar amb regularitat no aconseguia seguir el ritme del seu company i els seus rivals. Tot va semblar donar un gir a la tornada de les vacances, amb un inesperat doblet de McLaren amb l’australià tornant a la victòria per primer cop des de l’últim any amb Red Bull. Certament a la part final de la temorada hi va haver millors resultats, però la regularitat va desaparèixer, i va acabar a 45 punts del seu company d’equip (160-115) i amb Ferrari guanyant la 3a posició del campionat de constructors.

Però el pitjor estava per arribar, la seva pitjor temporada des dels anys de Toro Rosso, agreujada pel fet que el monoplaça tenia clarament més ritme. completament dominat pel seu company d’equip, al que només va poder superar en 4 de 22 curses, acabant el duel en 122-37 punts. Això va sentenciar a Ricciardo, juntament amb el fet de ser un pilot amb prestigi, el que suposa unes peticions salarials més altes.

Ricciardo tornarà a Red Bull com a pilot de proves, amb vistes a tornar a tenir una oportunitat en el futur. Almenys, la seva marxa no haurà significat la pèrdua de representació australiana a la categoria reina de l’automobilisme, ja que el seu substitut a McLaren és el també australià Oscar Piastri.

L'entrada Els que marxen: Daniel Ricciardo ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

L’alemany posa punt final a una carrera que el situa com a 4t pilot amb més campionats mundials de la història, només per darrera de Fangio, Hamilton i Schumacher i empatat amb Prost. Vettel és el 3r pilot amb més victòries, amb 53, també el 3r amb més podis, amb 122, el 4t amb més pole positions, amb 57 i el 7è amb més grans premis disputats, amb 300.

Sebastian Vettel va debutar en un Gran Premi el 17 de juny de 2007, substituint Robert Kubica, que en l’anterior Gran Premi, a Canadà, va patir un fort accident. En el seu debut es va convertir en el pilot més jove a puntuar en aquell moment, amb 19 anys. Per el següent Gran Premi, Kubica va tornar al seu lloc, però Vettel ja havia aprofitat la seva oportunitat.

3 Grans Premis més tard, debutava amb Toro Rosso per les últimes 7 curses. Amb els de Faenza va tornar a fer història, convertint-se en el pilot més jove en guanyar una cursa, i en fer la pole, al GP d’Italia de 2008. A dia d’avui segueixen sent les úniques victòria i pole de la història de l’equip satèl·lit de Red Bull. Aquella primera temporada completa va acabar sumant més punts (34) que Webber, Coulthard i Bourdais junts (33), els seus 3 companys als equips de Red Bull, en l’única temporada en que l’equip satèl·lit ha superat a Red Bull.

Aquesta espectacular progressió li va valer el salt a Red Bull després de tan sols 1 temporada i mitja. 2009, l’any dels difusors dobles, Red Bull va ser l’únic equip capaç de seguir el ritme als extraordinaris Brawn GP i va representar un canvi total en la posició de l’equip al campionat de constructors, passant d’equip de mitja taula a candidat. En el moment perfecte van coincidir l’arribada del primer pilot amb potencial de campió i el progrés a nivell tècnic que li permetria tenir un monoplaça per aconseguir-ho. i no van haver d’esperar gaire per culminar el projecte, l’any 2010, Sebastian Vettel es va convertir en el pilot més jove de la història en guanyar un mundial. 3 temporades més de domini van seguir, convertint a Vettel en tetra-campió.

L’arribada de la era híbrida va frenar en sec el conte de fades i va posar a Vettel contra les cordes. Després d’un any més a Red Bull va fitxar per Ferrari, intentant tornar a la glòria amb una escuderia que necessitava tornar a guanyar un campionat desesperadament. 6 anys de lluita infructuosa van ser el resultat. Especialment dolorosa va ser la temporada 2017, on 2 abandonaments a Singapur i Suzuka el van privar d’arribar al final de temporada amb opcions. Finalment l’any 2020 va canviar Ferrari per Aston Martin, en un intent de portar un equip modest a cotes més altes per qui sap si tenir una nova oportunitat d’aconseguir un seient guanyador.

Vettel va dir en aquell moment que ell no estava a la F1 per lluitar per punts, i que si veia que no podia lluitar per coses importants, marxaria. La primera temporada, tot i no puntuar en les primeres 4 curses, va acabar arribant al podi en 2 ocasions, Bakú i Hungaroring (tot i que va ser desqualificat per falta de combustible en la darrera). No va aconseguir elevar el nivell de l’equip, però la següent temporada, amb el canvi de reglament més agressiu que s’havia vist en molt de temps semblava una bona oportunitat. Aston Martin va plantejar un  disseny molt diferent de la resta d’equips, prenent el risc de fer un gran pas, endavant o enrere. L’aposta va sortir malament i Aston Martin va començar la temporada lluitant amb Williams per no ser el pitjor equip. Vettel, que no va poder disputar les 2 primeres curses per Covid, no va poder replicar la millora de l’any anterior i, fidel a la seva paraula, va decidir anunciar la seva retirada.

Sebastian Vettel és juntament amb Lewis Hamilton el gran dominador de la última dècada i mitja de Fórmula 1, guanyant 4 mundials i sent 3 cops subcampió. Tot això el converteix també en un dels grans noms de la història de la F1. També és lloat al paddock com a una bona persona i el seu compromís activista en diverses causes li han servit per contribuir amb el seu altaveu especialment a la lluita contra el canvi climàtic.

L'entrada Els que marxen: Sebastian Vettel ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Dins de la cursa, la gran batalla va ser la del subcampionat. Leclerc, que comptava amb tenir un ritme inferior als Red Bull, va apostar per una estratègia diferent, a 1 aturada. Pérez va seguir l’estratègia més comuna a 2 aturades, comptant amb un ritme superior que compensés la diferència als boxes. En el primer stint Leclerc es va veure amb bon ritme i capaç de no perdre de vista al seu rival sense degradar els seus pneumàtics en excés. Això li va permetre allargar la seva aturada prou voltes per arribar a final de cursa amb garanties. Tot i així, Pérez tenia molt més ritme gràcies a l’estratègia més agressiva i després de la seva segona aturada, s’acostava a Leclerc amb marge suficient per poder superar-lo abans del final de cursa.

La complicació de l’estratègia a 2 aturades, és el trànsit, i Pérez el va patir. Pérez necessitava molta sort en aquest sentit i no la va tenir. Al principi del seu stint contra rivals en la seva mateixa volta, que competien legítimament per posició li van fer perdre temps en el millor moment del seu pneumàtic. Però el més dolorós va ser a 3 voltes del final, quan estava a 2″ de Leclerc, dos doblats, Albon i Gasly li van fer perdre pràcticament 1″ a la xicana entre les dues rectes. Aquesta acció el va condemnar, ja que a l’última volta no va tenir DRS per 3 dècimes.

Un cop decidida aquesta lluita i amb la lluita per la 2a posició del campionat de constructors pràcticament decidida des de la classificació (Mercedes necessitava un doblet o que els 2 Ferrari abandonessin per tenir opcions), l’atenció es va centrar en l’homentatjat de la nit. Sebastian Vettel es va acomiadar amb punts en una cursa desagradable segons va dir ell mateix. Al haver apostat per anar a 1 aturada, sempre tenia pitjor ritme que els monoplaces que tenia al voltant i no podia competir contra ells. Tot i així va ser reconegut pels aficionats amb el premi de pilot del dia, en reconeixement a la seva trajectòria i va finalitzar un cap de setmana d’homenatges per part de tothom a la graella i les graderies. L’homenatge final va quedar un pèl descafeïnat, ja que Fernando Alonso i Lewis Hamilton havien d’escoltar-lo en una volta d’honor amb 13 títols mundials, però tots 2 van haver d’abandonar.

Amb això acaba la temporada, amb vencedors i vençuts, però sobretot amb molts equips amb esperances de ser millors l’any que ve. Tant de bo ens donin una temporada encara més espectacular que aquesta.

L'entrada Opinió: Anotacions del GP d’Abu Dhabi ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Després d’una temporada clarament decebedora, però en clara línia ascendent al llarg de l’any, Mercedes necessitava una victòria a Brasil que confirmés les bones sensacions de les últimes curses i necessitaven un doblet per mantenir les opcions de pispar la segona plaça del mundial de constructors a Ferrari, i així ho van aconseguir. De la mà d’un dominant George Russell i un combatiu Lewis Hamilton, Mercedes va recordar la última dècada de tirania. En termes de campionat, la recuperació final de Leclerc va rebaixar els guanys de les fletxes de plata, però l’objectiu d’obrir la porta de cara a Abu Dhabi es va complir. Només 19 punts separen als 2 equips, i si Mercedes repeteix doblet només necessitarà algun Red Bull entre ells i Ferrari per completar la remuntada.

Més enllà de Mercedes, però, la atenció es va centrar en les ràdios. La primera va ser a Alpine, Ocon va rebre la ordre de deixar passar Alonso, que venia per darrera amb pneumàtics més joves, i quan no va acatar l’ordre de forma clara, el seu enginyer li va deixar clar que l’ordre era d’obligat compliment. Aquesta polèmica va ser l’aperitiu de les dues que van girar al voltant de la lluita pel subcampionat. Tant Pérez com Leclerc van arribar a les voltes finals amb els seus companys per davant i empatats a punts en la classificació provisional. Com és lògic, tots dos van demanar el canvi de posicions per millorar la seva posició de cara a Abu Dhabi, però totes dues peticions van ser desestimades.

En el cas de Ferrari, va ser l’equip el que va denegar la solicitud, alegant que el marge amb Alonso, perseguidor de Leclerc, era massa estret i la maniobra era arriscada. Tot i així, un avantatge de 3 punts per l’última cursa era una gran oportunitat per apropar-se al subcampionat. Ferrari va prioritzar no prendre cap risc de cara a la posició del mundial de constructors.

Més tensa va ser la situació a Red Bull, Sense res més en joc que la posició de Pérez l’equip va aprovar la solicitud i va demanar a Verstappen que li donés la posició a Pérez. La resposta de Verstappen va ser un no rotund, que no va variar tot i la insistència del seu enginyer i la intervenció de Christian Horner. Al passar per la línia de meta, Pérez va queixar-se de la decisió del seu company. Red Bull espera que aquesta polèmica no s’arrossegui a la propera temporada, amb l’argument de que l’equip si que va acceptar la seva petició, però aquest incident podria afectar ocasions futures en les que Pérez hagi de deixar passar a Verstappen.

L'entrada Opinió: Anotacions del GP de Brasil ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

El subcampionat de pilots

Checo Pérez i Charles Leclerc segueixen competint per endur-se la 2a posició del Mundial de pilots. Per Red Bull un cop d’autoritat més després del mundial de pilots i el de constructors, Per Pérez un premi a tota una carrera demostrant el seu valor com a guanyador, Per a Ferrari un premi de consolació després d’una temporada on els errors de l’equip no ha deixat veure el rendiment dels pilots, Per Leclerc una necessitat per afrontar la propera temporada amb forces.

El subcampionat de constructors

Ferrari sembla tenir la 2a posició del campionat de constructors encarrilada, però Mercedes està en ascens i ha retallat 27 punts en les dues últimes curses. 40 punts separen als 2 equips, però Ferrari està a un error de donar opcions a Mercedes. Ferrari necessita la 2a posició, a nivell econòmic i perquè perdre la 2a posició davant un equip que va començar amb tants problemes seria un cop molt dur. Per Mercedes tot el contrari, després d’un inici tant difícil, seria una victòria que els donaria ales per la propera temporada.

La 4a posició del campionat de constructors

Fora dels 3 grans equips, com cada any hi ha la batalla per ser el 1r de la resta i a falta de 2 curses, la lluita entre Alpine i Mclaren no podria estar més oberta, amb 7 punts separant als 2 equips, tot pot passar i el més mínim error pot ser decisiu. Amb el morbo afegit de que McLaren és l’equip que li va prendre Piastri a Alpine.

La 6a posició del campionat de constructors

També oberta està la batalla per darrera d’aquests 2 equips, en una lluita que té com a objectiu els ingressos per posició al campionat de constructors. Els principals candidat són Alfa Romeo, amb 53 punts i Aston Martin amb 49, però Haas amb 36 i Alpha Tauri amb 35 no estan descartats. Certament aquests 2 últims necessitarien un gran final de temporada, però que li diguin a Aston Martin, que fa 4 curses tenia 25 punts i entre Singapur i Austin va sumar-ne 24 mentre que Alfa Romeo només ha sumat 1 punt i Haas i Alpha Tauri 2.

L'entrada Opinió: Què queda en joc a la F1? ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Les curses sota la pluja formen part de la història de la Fórmula 1, les grans exhibicions en aquestes condicions queden gravades en el record dels aficionats. Però en els últims temps la direcció de cursa està sent més conservadora quan la pluja fa acte de presència abans de l’inici de la cursa. Només aquest any, els inicis de cursa de Mònaco i Singapur s’han vist demorats per les condicions de pluja. A Suzuka, la cursa va començar a l’hora indicada, però després de la bandera vermella provocada per l’accident de Sainz, es va trigar prop de 2 hores a tornar a competir.

El debat sobre la gestió d’aquestes situacions va tornar a escena, amb fortes crítiques al conservadorisme de Direcció de cursa. Aquestes crítiques es recolzen en el fet de que un cop rellançada la cursa, entre 2 i 4 voltes després tots els participants ja portaven pneumàtics intermitjos. També s’apunta que en el passat, amb monoplaces molt menys estables, es competia en condicions més adverses.

El conservadorisme de Direcció de cursa respecte a temps passats, té com a únic factor la seguretat. La diferència entre les decisions fa 30 i 40 anys amb les actuals, és que la mort d’un pilot ja no forma part dels riscos assumibles per la organització. També s’ha de valorar que la millora dels monoplaces, ha fet que ara puguin ser molt més ràpids que en el passat sobre aigua, provocant la reducció de la visibilitat per efecte de l’esprai d’aigua que deixen els monoplaces al seu pas per la pista. Més velocitat i menys visibilitat significa menys seguretat, per això davant d’una sortida amb els competidors agrupats en aquestes condicions, Direcció de cursa sempre apostarà per una decisió conservadora.

Però què es pot fer per garantir aquesta seguretat i seguir garantint la seguretat dels competidors? Allunyant-nos de canvis dràstics com pneumàtics de pluja radicalment diferents o canvis estructurals en els monoplaces per reduir l’esprai, la proposta que es podria aplicar fàcilment seria utilitzar amb més agressivitat les voltes darrera el Safety Car. El principal problema en les sortides en pluja és que abans de començar la cursa s’acumula molta aigua, però utilitzant les voltes de Safety Car no per veure si la pista està en condicions, si no per millorar aquestes condicions, utilitzant el potencial d’evacuació d’aigua dels 20 monoplaces per fer més practicable la pista.

L'entrada Opinió: Anotacions del GP del Japó ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Per Ferrari, sensació agredolça, per una banda acaben amb els 2 pilots al podi i allunyen a Mercedes de la 2a posició del campionat de constructors. De l’altra, Leclerc torna a perdre una Pole, se li complica el subcampionat de pilots i Sainz no aconsegueix trobar la confiança suficient per mantenir el ritme de Leclerc i Pérez. Ferrari està desitjant que s’acabi aquesta temporada i espera tenir l’any que ve una nova oportunitat de trencar la sequera de títols que els acompanya des de 2008.

Els grans guanyadors de la jornada van ser McLaren i Aston Martin, sumant un total de 22 i 12 punts respectivament. Els de Woking lideren ara la zona mitja, superant a Alpine, mentre que el resultat d’Aston Martin els fa saltar 2 posicions de cop, de la 9a a la 7a, 3 punts per sobre de Haas i Alpha Tauri. Per contra, els grans perdedors són Mercedes i Alpine.

Les fletxes de plata ho van passar malament a la cursa i van cometre diversos errors. 2 punts de Hamilton són un botí escàs en front dels 33 de Ferrari, que amplia a 64 la diferència en la lluita per la 2a posició del campionat de constructors. Alpine encara manté a prop la 4a posició del campionat. però després de 2 abandonaments per avaries mecàniques, el dia que el seu rival posa els 2 cotxes al top5, deu haver caigut molt malament a un altre equip que deu estar desitjant que acabi la temporada, després de l’espectacle contractual de l’estiu.

La Fórmula 1 ja encara la recta final, que ens portarà a 2 curses a Àsia (Singapur i Japó) i 3 a Amèrica (Estats Units, Mèxic i Brasil) abans de baixar el teló a Abu Dhabi d’aquí a un mes i mig.

L'entrada Opinió: Anotacions del GP de Singapur ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Per guanyar un mundial fa falta un pilot amb talent, un bon cotxe i una bona dinàmica d’equip. Tenim l’exemple ara mateix de Leclerc, un pilot amb talent, amb segurament el millor monoplaça de la graella, es troba a 80 punts de Verstappen, que a part de talent i un bon cotxe, té una molt bona relació amb l’equip, confiança mútua que els fa maximitzar els resultats.

La carrera d’Alonso està plena de situacions com la que ara es troba el monegasc, amb una falta de confiança amb l’equip, que desemboca en una mala relació que empitjora els resultats i acaba amb l’Asturià abandonant l’equip en mals termes. Òbviament, no es pot carregar tota la responsabilitat de la relació a Alonso, però tant a McLaren, Ferrari, un altre cop McLaren i després Alpine, s’ha repetit la pèrdua de confiança i l’empitjorament de la relació que ha acabat amb una ruptura traumàtica. L’únic període llarg de bona relació amb l’equip va ser el seu inici de carrera amb Renault al costat de Flavio Briatore.

En el seu pas per Alpine, les coses van començar amb bona sintonia, L’asturià retornava a la casa que l’havia fet campió amb la vista posada al canvi de reglament de l’any següent, que havia de permetre a l’equip fer un salt endavant. Fins i tot Ocon destacava la cordialitat amb el seu company, amb qui va celebrar la seva victòria a Hongria,  fonamentada en la defensa d’Alonso sobre Hamilton a la fase final de la cursa. Però l’hivern va torçar la relació. La millora del Alpine amb el canvi de reglament va ser pràcticament imperceptible, molt lluny del cotxe per guanyar curses que volia Alonso, encara que era un objectiu poc realista. Paral·lelament Alpine denomina com a pilot reserva a Oscar Piastri, flamant campió de la F2 i que per sorpresa es quedava sense seient titular a la F1.

Aquests 2 fets junts, Alonso els va llegir com a un canvi d’estratègia d’Alpine que buscava desfer-se d’ell i buscar un desenvolupament a llarg termini amb Piastri al seu lloc. Segurament tenia raó en aquesta lectura, però la resposta d’Alonso no va ser en cap cas conciliadora i des de l’inici de temporada es van veure els ja típics comentaris crítics amb el cotxe i l’estratègia. La relació amb el seu company d’equip també es va deteriorar, Ocon perquè es sentia 1r pilot o perquè volia demostrar la seva capacitat de ser-ho, li plantava batalla a Alonso quan es trobaven en pista, més d’un cop provocant pèrdua de temps als 2 pilots. La cordialitat s’havia perdut i les desconfiances creixien, i els últims mesos la situació es va deteriorar ràpidament. Mentre Alpine negociava amb Alonso una renovació, l’asturià va saber que el contracte de Piastri expirava el 30 de Juliol, i va dilatar les converses per tal de que Piastri es busqués un altre equip i després, un cop passada aquesta data, va anunciar que fitxava per Aston Martin, deixant a Alpine sense cap dels 2 pilots i provocant una tempesta legal que encara s’ha de solucionar.

La responsabilitat ha de ser compartida entre Alpine, que no va tractar a Alonso amb honestedat i lleialtat i el propi Alonso, que va decidir cremar tots els ponts un cop va deixar de sentir-se protagonista de l’equip. El problema és que això passa factura, i si bé després del fiasco de McLaren el 2007 Ferrari va apostar per ell el 2010, des de llavors, els canvis d’escuderia han anat baixant el nivell, almenys pel que fa al prestigi. De McLaren es va passar a Alpine, un nou projecte que puntuava amb regularitat però tenia molt lluny als primers i ara passa a Aston Martin, que està patint per no ser el pitjor equip de la graella.

Molts anys s’ha parlat de la possibilitat de que Mercedes o Red Bull comptessin amb ell per cobrir forats com la retirada de Rosberg o el fiasco de l’any de Gasly i Albon com a companys de Verstappen, però en tots 2 casos es va apostar per pilots amb menys talent, però que no posaven en risc la dinàmica de l’equip. Des d’Espanya sovint s’han menyspreat aquests moviments com a fitxatges per no molestar als líders de l’equip, quan la lectura més lògica ens diu que en un equip que ja funciona bé i té un gran pilot, és preferible un pilot bo que no porti problemes que una estrella que si que en porti.  És a dir que si Alonso hagués sigut més conciliador durant la seva carrera, hauria tingut moltes més oportunitats de seure en un Mercedes o un Red Bull i, per extensió, d’haver sumat algun títol més al seu palmarès.

L'entrada Opinió: El taló d’Aquil·les de Fernando Alonso ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Leclerc havia pogut retallar distància les últimes 2 curses, però menys de la que hauria pogut retallar arrel de l’error estratègic a Silverstone que el va fer acabar en 4a posició quan tenia la victòria a la mà, a més el trencament de motor de Sainz que va privar a Ferrari del doblet i va donar 3 punts més a Verstappen. A França des de l’inici es va veure una lluita aferrissada entre aspirant i campió, amb el de Ferrari intentant per tots els mitjans seguir restant punts al de Red Bull. La pressió sobre Leclerc va provocar que acabés cometen un error, eliminant l’avantatge guanyat a Silverstone i Spielberg. A més la sanció per canvi de motor de Sainz, va impedir que el madrileny pogués aspirar al podi, tot i que va protagonitzar una impressionant remuntada que el va portar a la 5a posició, arrodonida amb la volta ràpida.

Amb la canya a punt estava Hamilton, que ja havia aprofitat la sanció de Sainz i la falta de ritme de Pérez per ser 3r i amb l’abandonament de Leclerc va passar a la 2a posició. Hamilton, que va començar amb més problemes que Russell, ha progressat amb l’equip i ha superat a Russell en les últimes 4 curses. Mercedes comença a lluitar de tu a tu amb Red Bull i Ferrari i això només pot portar més emoció a les curses.

Per darrera, qui comença a trobar el seu lloc a la pista és Fernando Alonso, després d’un inici plagat de problemes de fiabilitat, que el van portar a fer només 4 punts en les primeres 6 curses, n’ha sumant 33 a les 6 següents. L’objectiu de ser el millor de la resta, però, segueix lluny, amb Lando Norris, Esteban Ocon i Valtteri Bottas encara per davant de l’asturià.

L'entrada Anotacions del GP de França ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Red Bull surt de Canadà havent aprofitat la penalització de Leclerc per augmentar el marge de Verstappen sobre el monegasc, i de retruc, sobre el seu company d’equip, Checo Pérez, que va abandonar. L’holandès té un marge de més de 35 punts amb els seus principals perseguidors després de 9 curses, amb la fiabilitat jugant un paper importantíssim, però repartint a tots dos equips de forma equitativa.

A Ferrari la lectura positiva és que van arribar al mínim exigit, amb Sainz arribant a la 2a posició i Leclerc entrant al top5, però de nou, es podria haver fet més. en l’última parada de Sainz, haver apostat pel pneumàtic mig li hauria permès tenir la tracció extra per poder llençar-li el cotxe a Verstappen, però van ser conservadors. Amb Leclerc, una bona aturada li hauria permès sortir per davant del trenet que liderava Stroll, amb aire net per atacar i que al final li hauria permès atacar als Mercedes per un lloc al podi. Petits detalls que segueixen costant punts als de Maranello.

Mercedes, en canvi, tot i no poder competir de tu a tu amb Red Bull i Ferrari, està sent capaç d’estar sempre en el seu lloc i així aprofitar els errors dels rivals. Russell està sent el pilot més regular del campionat, ha acabat totes les curses entre la 3a i la 5a posició. Aquest cop, però, va ser Hamilton qui va imposar-se i va endur-se el podi.

El més decebut de la zona de punts ha de ser, sense cap mena de dubtes, Fernando Alonso. Cert és que la 2a posició a la classificació, segurament va ser possible per una configuració aerodinàmica que afavoria el rendiment en les condicions de pluja de la classificació a costa de penalitzar en les de sec, però la mala sort amb el Virtual Safety Car va condemnar-lo a caure del podi. Un top 5 encara era possible, per Alpine tenia una estratègia molt inclinada cap a realitzar una sola parada, i van allargar l’aturada de l’asturià intentant assegurar que així es pogués fer. El resultat però va ser que va perdre molt temps en les 8 voltes extres que va realitzar, i quan finalment va aturar-se va sortir 6e per darrera del seu company d’equip. A més, això tampoc li va permetre fer una sola aturada, i va acabar sent avançat per Leclerc. Per acabar-ho d’adobar, els comissaris li van imposar una sanció de 5 segons per una defensa il·legal contra Bottas, que li feia perdre la posició contra els 2 Alfa Romeo i el relegava a la 9a posició.

A Silverstone tornarem a tenir als 4 líders davant, si no cometen cap error i podrem tornar a veure a Verstappen i Leclerc lluitant cara a cara.

L'entrada Anotacions del GP de Canadà ha aparegut primer a FormulaRapida.net.