L'entrada Jorge Lorenzo, camí cap al DTM ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Aquest cop, la cursa va poder disputar íntegrament en condicions de sec. A la sortida, Philipp Eng va conservar la primera plaça, però diversos pilots van sortir malament i les següents posicions van canviar. Nico Müller era segon amb Timo Glock tercer. Dani Juncadella va tenir una mala sortida i va caure fins a l’últim lloc.

La situació es va mantenir estable durant les primeres voltes, fins a la 6, en la qual l’Audi de Mike Rockenfeller es va quedar aturat uns segons a pista. El pilot, òbviament, havia caigut fins a l’última posició i acabaria entrant per retirar-se. En la mateixa volta, Loïc Duval es va sortir de pista, fet que va forçar la sortida del Safety Car. Paul Di Resta va ser el primer pilot a parar a boxes.

Durant la interrupció, Rene Rast, que marxava 12è després d’haver sortit 16è, va aprofitar per aturar sabent que hauria de fer-ho de nou. En rellançar-se la prova, tots van tractar de guanyar places i hi va haver diversos tocs. Jamie Green va fer trompear a Sheldon Van Der Linde. Al capdavant, Eng seguia al capdavant amb Müller segon, però Bruno Spengler s’havia posat tercer. Green va ser sancionat amb un drive-through.

Una volta més tard, Pietro Fittipaldi li va fer a Marco Wittmann, el guanyador d’ahir; el mateix que Green a Van Der Linde i va rebre la mateixa penalització. Després d’haver parat, Rast estava increïblement fort i va pujar fins a la tercera plaça. El campió de 2017 acabaria arribant a liderar la cursa abans que Eng i Müller paressin. Quan ho van fer, Müller va superar a Eng. Per davant d’ells es trobava també Di Resta, que havia estat dels primers a aturar-se.

En la volta 22, Rast va parar per segona vegada i va tornar a pista tercer, per davant de Müller i per darrere de Di Resta i de Robin Frijns, que pararia en la següent volta. L’ordre de carrera, per tant, era Di Resta, Rast, Müller, Eng. Entre el líder i el segon hi havia 11 segons.

No obstant això, els pneumàtics de l’escocès estaven molt desgastats i va haver de aturar-se de nou, tornant a pista 12è. Rast era el nou líder. Amb les posicions estabilitzades al capdavant, l’home a tenir en compte era Frijns, que rodava cinquè amb pneumàtics en millors condicions que els dels pilots de davant. L’holandès va superar a Spengler en la volta 29 i va fer el mateix amb Eng a la 34 per posar-se tercer. Juncadella es va retirar a 2 voltes del final.

Finalment, Rast es va emportar una magnífica victòria. L’estratègia a 2 parades ha servit perquè l’alemany, que sortia 16è, s’hagi pogut dur la seva primera victòria de l’any. Segon ha estat Müller, que ha pogut batre Eng. Frijns acaba tercer malgrat que va estar a punt d’arribar a la segona plaça i completa un podi monopolitzat per Audi. Completen el Top 10 Eng, Spengler, Glock, Di Resta, Wittmann, Green i Joel Eriksson.

A la general, Wittmann aconsegueix sortir de la primera ronda al capdavant amb 34 punts. El segueix un constant Frijns que ha sumat 31 en aquesta primera ronda mentre que a Rast li han valgut els 25 de la victòria d’avui per posar-se tercer del campionat.

L'entrada Rene Rast remonta i guanya a Hockenheim ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

El circuit de Hockenheim va rebre una nova temporada del DTM amb una forta pluja. La classificació ja s’havia disputat en aquestes condicions i Marco Wittmann s’havia fet amb la Pole. L’alemany es va mantenir al liderat en començar la cursa mentre Robin Frijns realitzava una sortida excel·lent i es posava segon. A la zona mitja, Rene Rast va colpejar a Timo Glock i aquest va fer una virolla al primer revolt, però va poder seguir en cursa.

Diversos pilots, entre ells Dani Juncadella, van realitzar la parada obligatòria a la primera volta. Un problema mecànic en l’Aston Martin de Ferdinand Von Habsburg va posar fi a la seva primera cursa en la categoria. Per davant, Frijns va perdre dues places amb Mike Rockenfeller i amb Rast. El campió de 2017 també va superar al de 2013 i es va posar segon. Malgrat les condicions, la cursa es va mantenir força estable en els primers compassos amb algun que altre duel a la pista, però no en les primeres posicions.

El duel pel liderat va arribar amb l’entrada del segon terç de carrera. Rast va anar retallant metres poc a poc i, a la volta 15, ja estava a sobre de Wittmann. En la volta 18, un altre dels Aston, el de Paul Di Resta es va retirar també per qüestions mecàniques. Tot i la proximitat entre els líders, Rast no arribava a atacar. La pluja havia cessat i tots els pilots que no havien parat, incloent els líders, esperarien a que la pista s’assequés per fer-ho.

El següent a parar va ser el tercer classificat Rockenfeller, que va tornar a pista cinquè. La lluita per la victòria no va arribar a donar-se, ja que Rast va patir un problema de potència i va haver d’abandonar. Wittmann va parar en la volta 30 amb més de 40 segons sobre el segon, que ara era un Glock que no havia parat.

Quan tots els pilots ja havien passat per boxes, l’ordre era Wittmann, Rockenfeller, Frijns i Glock. La victòria se la va acabar portant Wittmann amb 13 segons sobre l’Audi de Rockenfeller. Frijns puja al podi per tercera vegada en el DTM en ser tercer. Completen el Top 10 Glock, Loïc Duval, Sheldon Van Der Linde, Bruno Spengler, Nico Müller, Juncadella i Pietro Fittipaldi. Tant aquest últim com Van Der Linde han sumat punts en la seva primera cursa al certamen. Demà a la mateixa hora es disputarà la segona cursa de l’any.

L'entrada Marco Wittmann venç en solitari sota la pluja de Hockenheim ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

La decisió es va prendre i es va aprovar en l’última reunió del Consell Mundial dels Esports de Motor a Rússia i la nova llista modificada ja s’ha fet pública. Els punts que s’atorguen en les principals sèries com la Formula 2, la IndyCar, la nova Fórmula 3 i el WEC (LMP1) no pateixen cap variació i seguiran sent els mateixos la pròxima temporada.

Una de les novetats de la llista és el nou Formula Regional European Championship que ha impulsat la FIA. El guanyador obtindrà 25 punts en la seva llicència, el segon 20 i 15, 10, 7, 5, 3, 2 i 1 per als pilots que acabin dins del Top 9. La nova sèrie Formula European Masters, recolzada per DTM, tindrà el mateix valor tot i no comptar amb el suport oficial de la FIA.

La Super Formula japonesa ha vist recompensat el seu creixement en els darrers anys pujant un esglaó en l’escala de valor de la FIA. El guanyador ara obtindrà 25 punts de (fins ara eren 20) i la resta dels nou primers els mateixos que la Formula 3. El campionat japonès de Super GT també ha vist augmentada la seva puntuació, de la mateixa manera que el DTM, i les dues sèries repartiran 20 punts al primer, 16 al segon i 12, 10, 7, 5, 3, 2 i 1 per a la resta del Top 9.

Per la seva banda, els campions de la Formula 3 d’Àsia i d’Amèrica seguiran rebent 18 punts. La sèrie IMSA Prototype puja a aquest esglaó i també donarà 18 punts al seu vencedor. No obstant això, no tindran el mateix repartiment per a la resta de posicions. Mentre que a les sèries asiàtica i americana es repartiran 12, 10, 6, 4, 3, 2 i 1 entre el tercer i el novè, en IMSA els pilots entre el tercer i el vuitè obtindran 10, 7, 5, 3, 2 i 1 respectivament.

La sèrie Supercars d’Austràlia també puja un esglaó i el guanyador passarà a obtenir 15 punts com en la NASCAR Cup d’Estats Units, en les Indy Lights sèries i en el WTCR de la FIA. Aquests campionats segueixen mantenint la puntuació de 12, 10, 7, 5, 3, 2 i 1 per als classificats entre el segon i el vuitè.

La resta dels campionats es mantindran igual que la temporada passada i la Euroformula Open espanyola, ara valorada de la mateixa manera que els Campionats Nacionals de Formula 3, seguirà oferint 10 punts al campió i 7, 5, 3 i 1 per als altres quatre millors pilots.

L'entrada La FIA modifica el sistema de punutuació per a obtenir la súper llicència de Formula 1 ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Després de la seva última carrera de F1 a Abu Dhabi amb Williams, Sirotkin va ser una addició tardana en el “Test de Pilots Joves” de DTM de tres dies a Jerez, on es va unir a sis per conduir l’Audi RS5 DTM 2018 en el circuit espanyol.

L’oportunitat del rus només va arribar el dia 2 del test, el qual va veure al pilot de Rallycross, Andreas Bakkerud, en acció juntament amb els pilots de Fórmula 3, Sacha Fenestraz i Jonathan Aberderin, i els pilots de cotxes GT com Benoit Treluyer, Mattia Drudi i Frederic Vervisch.

Jamie Green d’Audi va treballar com el pilot de referència per als altres pilots, mentre que Mike Rockenfeller i Nico Muller van provar el cotxe de 2019, que té un nou motor turbo de quatre cilindres i dos litres amb uns 600 cavalls de força.

Entre els set pilots que van provar el cotxe DTM 2018, Aberdein va completar el major nombre de voltes amb 220, Sirotkin en va fer 91 seguit per Treluyer (70), Bakkerud (59), Fenestraz (57), Drudi (50) i Vervisch (47).

“Veia el DTM fins i tot quan era petit, així que estava increïblement emocionat per la prova“, va dir Sirotkin. “Poder seure en un RS 5 DTM va ser una experiència única, però també força complicada. No vaig trobar la sensació perfecta per al cotxe quan vaig acabar”.

“Mai havia conduït un cotxe de carreres que s’apropi al RS 5 DTM; el més a prop que vaig poder haver arribat va ser en la Fórmula 3. Els enginyers i els mecànics em van recolzar el millor que van poder i van escurçar el temps perquè em familiaritzés el millor possible, moltes gràcies un cop més a tots”.

Queda per veure què farà Sirotkin al 2019 i si competeix a DTM o no, el que també dependrà de la decisió de SMP Racing. El pilot de Rallycross, Bakkerud afegir: “Per a mi, com a pilot de rallycross, és un capítol completament nou”.

“La setmana passada vaig poder preparar-me una mica per a la prova en el simulador de l’equip Rosberg. Òbviament, després conduir el RS 5 DTM aquí a l’asfalt va ser fins i tot una mica més impressionant. Va ser difícil creure lo tard que pots frenar amb els cotxes DTM. Jamie (Green) i Rene (Rast) em van donar alguns consells valuosos sobre això. No esperava que els DTM fossin tan increïblement ràpids “, va dir el francès.

El seu rival a F3, Aberdein, va dir: “Conduir l’Audi RS 5 DTM en un circuit de carreres va ser una gran experiència. Simplement estic agraït per l’oportunitat de provar el cotxe aquí a Jerez. Els dies realment van passar volant. Em va sorprendre la quantitat de rendiment que ofereix l’automòbil tenint en compte la seva grandària. Només he conduït monoplaces abans d’això, no tinc un sostre i definitivament no és una cabina tan gran, de manera que la vista de la pista era una mica inusual al principi”.

El líder del projecte d’Audi, Andreas Roos, estava content amb el progrés de les coses, no només amb la prova del jove pilot, sinó també amb la preparació del 2019. “Aquesta va ser una altra molt bona prova per a Audi Sport aquí a Jerez“, va dir.

“Els set pilots van fer un molt bon treball al nostre Audi RS 5 DTM. Em va complaure particularment veure lo entusiasmats que estaven, òbviament. Fins i tot algú com Sergey (Sirotkin) amb experiència a la Fórmula 1 tenia un somriure a la cara després.”

“Amb el nostre vehicle de prova vam poder marcar molts elements en la nostra llista de programes de prova. Hem fet un total de 1,457 quilòmetres en aquests tres dies, i en gran mesura ho vam fer sense cap problema. Ara utilitzarem les vacances d’hivern bastant llargues per analitzar les dades abans de tornar a Jerez al març per al pròxim test oficial de DTM de pretemporada”.

L'entrada Sergey Sirotkin completa el test de DTM amb Audi a Jerez ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

La sèrie exclusiva per a dones que s’estrenarà el 2019 comptarà amb un únic equip al qual se li ha encarregat la gestió de tots els cotxes, pilots, tècnics i mecànics. Es tracta del Hitech GP, que des de la seva seu al Regne Unit, tindrà tota la responsabilitat.

La W Series comença el mes de maig del pròxim any com una categoria paral·lela al DTM. La sèrie utilitzarà els cotxes Tatuus T-318 de Formula 3 i ja hi ha una primera llista de 55 pilots preseleccionades per a participar-hi, però tan sols 18 en podran prendre part durant la primera temporada el 2019.

El director de carreres de la W Series, Dave Ryan, es va mostrar satisfet per l’acord amb Hitech. “Estem encantats d’associar-nos amb un equip tan professional i ambiciós. Serà una part fonamental del nostre èxit i junts ens continuem preparant per a la nostre primera temporada el pròxim any”, va declarar.

Aquesta notícia significa que la sèrie no tindrà l’habitual format en l’automobilisme d’equips lluitant contra altres equips, sinó que seran les pilots qui lluitaran de forma individual davant les seves rivals, com passa en tots els campionats monomarca. L’equip prepararà, enviarà i gestionarà tots els requisits de la pista per què les pilots competeixin en igualtat de condicions.

Oliver Oakes, propietari del Hitech GP, també estava content per l’acord. “Amb tanta experiència en Formula 4, creiem que som el soci ideal per a les W Series, però més enllà d’això, és genial poder donar suport a l’esport femení des de l’automobilisme, no només a la pista sinó també des dels boxes i els tallers”, manifestava.

La directora general de la W Series, Catherine Bond Muir, es va afegir a les mostres d’optimisme. “Aquest és un pas important de cara a la nostra primera carrera el maig del pròxim any. Per a tots nosaltres, el somni de les W series comença a fer-se realitat”, explicava.

L'entrada La W Series arriba a un acord amb Hitech per què s’encarregui de la part operativa ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

L’ex pilot de la Fórmula 1, que va ser reemplaçat per Robert Kubica a Williams per a la temporada 2019, manejarà la versió 2018 de l’automòbil Audi RS 5 DTM a Jerez després d’una addició tardana a la llista dels noms anunciats anteriorment.

Sirotkin va disputar la seva última carrera de F1 amb Williams a Abu Dhabi i va acabar la seva primera temporada amb un punt al seu nom, obtenint la seva primera prova en una maquinària diferent en només dues setmanes mentre es contempla el proper pas juntament amb els seus patrocinadors russos, SMP Racing.

El test arriba com una sorpresa amb l’especulació de la seva unió a Ferrari com a pilot de desenvolupament, amb l’ex júnior de Mercedes Pascal Wehrlein com a competència per al lloc que va deixar lliure Daniil Kvyat, qui torna a la F1 amb Toro Rosso.

Ferrari tampoc comptarà amb els serveis d’Antonio Giovinazzi, qui tindrà la seva oportunitat a temps complet amb Sauber. Queda per veure el resultat del test de Sirotkin, que no tenia molta idea del seu futur quan se li va preguntar a Abu Dhabi.

El rus provarà el cotxe Audi DTM al circuit espanyol de Jerez juntament amb Benoit Treluyer, Frederic Vervisch, Mattia Drudi, Jonathan Aberdein, Sacha Fenestraz i Andreas Bakkerud. Drudi i Treluyer ja van tenir la seva oportunitat el dia 1.

Entre d’altres, BMW provarà a Nick Catsburg, Mikkel Jensen, Sheldon van der Linde i Nick Yelloly. El fabricant alemany busca completar l’últim seient DTM per a la temporada 2019 entre els pilots.

Tot i que Mercedes està fora de la sèrie de turismes, HWA seguirà manejant el cotxe en el test mentre es preparen per a la nova temporada amb Aston Martin Racing. L’equip correrà amb Jake Dennis, Jake Hughes, Thomas Preining i Ferdinand Habsburg.

L'entrada Sergey Sirotkin realitzarà el test de DTM amb Audi a Jerez ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Durant la presentació de la totalitat dels seus equips per la temporada 2019, BMW ha nomenat a Visser i Spengler com a pilot de proves i pilot reserva, sumant-se als actuals pilots titulars Antonio Felix da Costa i Alexander Sims.

La pilot de GT4 Beitske Visser debutarà a la Formula E a l’Aràbia Saudita durant els entrenaments que tindran lloc a Riyadh just després de la inauguració de la temporada. La majoria d’equips tindran presència femenina en els seus cartells alhora que el país àrab fa certs avenços vers les dones.

Està per confirmar quin altre campionat disputarà Visser, ja sigui en GT’s o en una altre categoria, tot i que és una de les candidates a completar l’alineació del campionat femení de les W Series.

Disputarà altres competicions per fer-se un lloc entre els primers 18, mentre Spengler continuarà pilotant al DTM al costat de Philipp Eng, Joel Eriksson, Timo Glock, Marco Wittmann i un sisè pilot que serà anunciat després de les proves de debutants.

Entre els pilots habituals de BMW Andretti a la Formula E, Da Costa continuarà compromès al WEC a la categoria GTE, juntament amb Nick Catsburg, Augusto Farfus i Martin Tomczyk.

D’altra banda, Sims ha estat substituït per Tom Blomqvist a IMSA, competició en la qual BMW també comptarà amb Eng, Connor de Phillippi, John Edwards, Jesse Krohn, Colton Herta, Chaz Mostert i Alex Zanardi.

L'entrada Visser i Spengler pilots reserva de BMW a Fórmula E ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Carrera de bojos la que han pogut veure tots els seguidors que s’han desplaçat al traçat de Hockeheim per veure l’última cita del campionat de turismes alemany. Lucas Auer sortia des de la primera posició, seguit d’un Gary Paffett que necessitava fer un bon paper per anar tranquil a l’última carrera del campionat del diumenge. René Rast, tercer, havia de posar el pebre per poder seguir optant pel liderat.

Paul Di Resta havia tingut una mala classificació i sortia des de la sisena plaça. Necessitava dinamitar d’alguna forma la carrera per poder posar en problemes a Paffett i seguir en la lluita pel campionat.

Lluita a tres en el traçat de Hockenheim que dictarà un campió del DTM en l’última cita del diumenge. Començava la carrera i tots els cotxes es preparaven per atacar en el primer gir del traçat alemany.

Auer sortia bé i mantenia la posició enfront de la poca pressió que posava Paffett. En la tercera posició, Rast sortia molt malament i perdia la posició contra de Farfus. Poc li duraria la primera posició a Auer que deixaria passar al líder del campionat per minimitzar riscos.

Amb Paffett al capdavant, Rast en la cinquena i Di Resta en la sisena posició, el líder de Mercedes arribava a l’última carrera amb 22 punts d’avantatge, ho tenia a la mà. Rast no ho volia deixar tan fàcil i quan es va desfer del BMW va anar a l’atac a per Auer que queia a la tercera posició.

La lluita estava servida. Paffett, primer, anava una mica més lent que un René Rast que tenia la victòria entre cella i cella. Per darrere, Di Resta seguia en la cinquena posició, mentre Juncadella buscava una estratègia diferent i entrava a canviar gomes en la volta 6.

En la següent volta, Auer tenia un problema en el cotxe i es veia amb l’obligació d’abandonar. Notícia positiva per Di Resta que es treia un escuder de Paffett de sobre.

Passaven les voltes i Paffett controlava la carrera a la perfecció. Rast no aconseguia acostar-se a més de dos segons, per la qual cosa el pilot d’Audi va decidir entrar a fer el canvi de gomes en la volta 14 i fer un ‘undercut’ al líder.

Paffett era conservador i entrava en la següent volta, no obstant això, Rast li havia guanyat prop d’un segon i es vindria una de les lluites més boniques del campionat. Al llarg de les següents quatre voltes, els dos candidats al títol s’avançaven gir rere gir. S’arribaven a tocar, però van mantenir un respecte mutu que va acabar afavorint a Rast.

Faltant 25 minuts, el d’Audi estava per davant i no solament li retallava punts a Paffett, sinó que també ho feia a Di Resta que havia parat en la volta 15 i queia a la 12ª posició.

Amb tothom ja reorganitzat, Paffett tornava a la càrrega, però Rast era un os dur de rosegar. Un dels moments més tensos del campionat. Els dos posaven tota la carn a la graella, no es deixaven un sol centimetre. Juncadella, amb 18 voltes de pneumàtic i 20 minuts per davant, es posava en la tercera posició.

Tot es tranqulizaría quan Farfus perdia la porta del seu cotxe i sortia el cotxe de seguretat. Tots els pilots es van compactar i això va perjudicar en gran manera a qui havia entrat en les primeres voltes. Paffett es trobava amb un Timo Glock darrere, amb compostos molt més frescos i amb ganes de donar guerra. Di Resta, sisè, tenia una possibilitat més d’acostar-se als de davant i minimitzar danys.

No obstant això, s’apagaven les llums del cotxe de seguretat i els Mercedes (Paffett, Juncadella i Di Resta) perdien posicions. Rast havia cuidat una mica més les seves gomes i li donava per aguantar en el primer lloc. L’Audi de Frijns també li donava ales en l’últim tram i es posava en la segona posició.

Amb aquest resultat acabava la carrera després de 34 voltes d’infart. René Rast es feia amb la victòria i posava emoció al campionat. Robin Frijns es quedava amb la segona posició, seguit de Timo Glock.

En la quarta posició, el líder del campionat, Gary Paffett, seguit de Loic Duval i Mike Rockenfeller. Nico Müller es quedava amb la setena plaça, per davant de Paul Di Resta, Bruno Spengler i Edoardo Mortara.

La carrera del diumenge serà qui decideixi el campió del DTM 2018 i s’espera una lluita a tres que no deixarà a ningú indiferent.

L'entrada Rast es fa amb la victòria a Hockenheim i l’última cursa del DTM dictarà el guanyador ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

En aquesta cursa era el líder del campionat, Gary Paffet, qui es situava a la pole position després de la sessió de classificació matutina. La sortida va ser caòtica ja que Robin Frijns i Augusto Farfus van tenir els seus frecs-a-frecs, impactant l’un contra l’altre, sent l’holandès qui es va quedar contra el mur i el brasiler de BMW afectat amb seriosos danys en el seu frontal. Tot això obligaria al cotxe de seguretat a prendre protagonisme. Per la seva banda, Paffet va poder contenir a Paul di Resta per mantenir el liderat de la prova.

Va ser quan la bandera verda va tornar a la pista, quan l’escocès de Mercedes li va robar la cartera al pilot britànic. No va ser l’únic canvi de posició, ja que René Rast va ser agressiu al de Druids, trepitjant l’herba de la zona exterior i va perdre alguna posició. A poc a poc tots van anar entrant per realitzar la seva parada a boxes reglamentària i a diferència del que és habitual aquesta temporada, eren els pilots que lluitaven per posicions davanteres els qui es van aturar en primera instància.

Després d’una parada llarga per reparar els danys en la part davantera del cotxe i un rendiment molt lluny del exhibit durant jornada de dissabte, Augusto Farfus es va veure obligat a retirar-se de la cursa mentre Jamie Green i el mateix Frijns es mantenien en pista, retardant la seva parada a boxes el màxim possible a la recerca d’una possible oportunitat. Finalment, Green va entrar a boxes a falta d’11 minuts per a la conclusió de la cursa, i quan es va reincorporar es va trobar en cinquena posició. Frijns, contràriament va caure fins a la cua de la classificació.

Al mateix temps, Juncadella estava fent una gran cursa en què va anar remuntant fins a la novena posició, perseguint de prop una de les sensacions de la temporada de BMW, Phillip Eng. Per davant, seguia la pugna entre els dos britànics de Mercedes, Di resta i Paffet i tot apuntava a una lluita trepidant. No obstant això, René Rast anava retallant la distància gràcies a la lluita entre els dos Mercedes, fent que la lluita final fos cosa de tres i no de dos.

La bandera a quadres la va rebre finalment primerament, Paul di Resta que es va aprofitar de la baralla que hi havia just darrere d’ell, la qual va guanyar el seu company de marca, Gary Paffet i René Rast va ser tercer.

L'entrada Paul di Resta triomfa a Brands Hatch ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Després d’una sortida neta, en la qual l’el català de Mercedes perdia un parell de posicions en favor de Lucas Auer i René Rast, poc es trigaria en veure el primer incident en aquest traçat estret i sinuós. La víctima ha estat Loïc Duval que després de rebre un toc de Robin Frijns s’ha vist atrapat a la grava després de tocar amb un dels murs. Aquesta situació l’apriftava la gran majoria de pilots per entrar a boxes ja que hi havia banderes grogues a tota la pista per netejar la zona de l’accident. Un d’ells ha estat el mateix Rast.

Fins al moment, estava sent una cursa tremendament disputada en la qual Wherlein i Mortara eren els que més endarrerien la seva parada obligatòria a boxes per canviar pneumàtics i, un dels que sí s’havia aturat a boxes era Dani Juncadella que estava essent la sensació de la cursa, encara que això sí, molt pressionat pel brasiler de BMW, Augusto Farfus.

Després de les parades dels dos pilots de Mercedes, seria l’ex de Sauber qui aconseguiria fer el overcut, tot i que a la pista, l’italià li tornaria la maniobra gràcies a uns pneumàtics en condicions de temperatura més favorables. Això deixaria Juncadella com a líder de la cursa i Farfus per darrere d’ell, tots dos una mica distanciats del grup que liderava Lucas Auer.

A poc a poc, volta rere volta, Daniel Juncadella anava construint una diferència de temps respecte a Farfus per poder anar gestionant la cursa amb tranquil·litat mentre, per darrere, les baralles a la zona mitja estaven treient fum amb un decebedor Paul di Resta que després de les bones actuacions abans de l’aturada estiuenca veia com Gary Paffet li retallava una bona quantitat de punts i només un abandonament del britànic li serviria de consol.

Finalment, va ser Dani Juncadella qui després d’una gran cursa va aconseguir la primera victòria de la temporada seguit d’Augusto Farfus i Lucas Auer, però tota l’atenció estava pendent de la lluita de Philip Eng i Gary Paffet per la cinquena posició, que es va endur el pilot de BMW gràcies a una gran defensa.

L'entrada Daniel Juncadella aconsegueix la seva primera victòria al DTM ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

El pilot francès estarà als comandaments del Mercedes-AMG C63 DTM com a pilot convidat al Red Bull Ring durant el cap de setmana del 21-23 de setembre. Ogier només ha pilotat una sola vegada un Mercedes DTM al Circuit de Zandvoort.

Tot i així, la ronda del DTM que se celebra a Spielberg serà la primera prova real del francès per córrer en un cap de setmana contra els pilots que s’estan disputant el títol de la categoria. Ogier és un dels millors pilots del mundial de ral·li, però necessita experiència en el món del DTM, és per això que participarà en els tests de Vallelunga aquesta setmana per habituar-se al cotxe i anar una mica més preparat a la guerra.

“És una gran experiència”, comentava Ogier. “El DTM és una cosa totalment diferent i nou per a mi, però intentaré aprendre tot el que pugui volta a volta. Ho veig com una oportunitat per trencar les meves barreres en el món de l’automobilisme i explorar nous horitzons que em facin guanyar més experiència”.

“Fins ara, no he corregut massa en circuits permanents, només un parell de vegades en un cotxe GT. Un DTM és evidentment molt més ràpid. Per descomptat que no espero ser tan competitiu com els altres pilots en la meva primera cursa”, afegia el francès.

“Espero tenir un cap de setmana difícil a Spielberg, el meu objectiu és mantenir-me amb els altres pilot tant com pugui“, finalitzava Ogier.

Per la part de Mercedes AMG Motorsport DTM, Ulrich Fritz comentava que confien en les habilitats d’Ogier: “Sebastien és un pilot de carreres de veritat. Ha demostrat les seves habilitats en nombroses ocasions a tot el món guanyant cinc campionats del món de Rally”.

“És per això que no em sorprèn que vulgui explorar noves metes com és el DTM. Ell farà el seu debut a la pròxima carrera a Spielberg i estic segur que molts fans estaran allà per veure com ho fa”, concloïa Fritz.

L'entrada Ogier debutarà al DTM amb Mercedes ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Carrera 1

Amb Mercedes ocupant les quatre primeres posicions, i per tant, amb les dues primeres files de la graella de sortida, es deixava entreveure que la de Zandvoort anava a ser una nova carrera dominada per la marca de la fletxa platejada. Gary Paffet, a més, es va fer amb la pole i es presentava una oportunitat d’or per seguir ficant terra pel mig en la classificació general.

Per a això, el britànic havia de realitzar una bona sortida i a partir de llavors tractar d’imposar el seu ritme i buscar una bona gestió en un circuit en el qual és tremendament complicat realitzar avançaments, tal com s’havia vist en la carrera matutina de la Fórmula 3. Li ha anat just, però finalment després d’una renyida pugna amb Pascal Wehrlein, ha aconseguit mantenir el liderat de la prova després de la seva breu disputa amb l’alemany.

Era moment que cadascú comencés a desplegar la seva estratègia. I és que, en tan sol 6 voltes ja havien fet el seu pas obligatori per boxes més de la meitat dels participants, especialment els que estaven més endarrerits, buscant un millor rendiment i guanyar una possible avantatge. Successivament, s’anirien parant tots i, després d’una pèssima parada en boxes, Wehrlein perdria la seva posició en benefici d’un Paul Di Resta que està vivint una segona joventut en el DTM.

En la volta 19, Nico Müller va patir un accident, estavellant-se contra el mur, després d’allargar en excés la frenada en una de les corbes de Zandvoort, quedant-se fora de la carrera quan sortia el cotxe de seguretat i René Rast encara no havia fet el seu pas per boxes. Era el moment perquè el campió prengués la decisió encertada i fes el canvi de rodes. Però no ho va fer. Des d’Audi havien de tenir fe cega en el ritme de l’alemany i esperarien fins a l’últim moment de la carrera per realitzar el canvi de rodes reglamentari.

Quan va marxar el Safety, Lucas Auer li va posar difícil a un Pascal Wehrlein que va anar de més a menys durant la carrera i li va arrabassar la posició mentre René Rast no era capaç de ficar una diferència de temps suficient com per realitzar el seu pas per boxes i poder sortir a la zona de punts, per la qual cosa, Gary Paffet es va anotar una nova victòria i Mercedes va pujar a 3 dels seus pilots en el podi. Destacable la cinquena posició de Robin Frijns, millor resultat de la temporada i va ser la primera de les unitats d’Audi.

Carrera 2

Després d’una sortida lliure d’incidents, Audi va destapar les seves cartes referent a l’estratègia, ja que després de tan sol un gir al traçat holandès, René Rast, que rodava en tercera posició i Nico Muller van fer la seva parada obligatòria a boxes. Aquesta situació els deixava lliures de transit, però, al seu torn, haurien de prestar especial atenció a la gestió dels seus pneumàtics per què arribés al final de carrera en una situació òptima.

Allò ho va aprofitar Gary Paffett, que liderava la prova per fer lloc, mentre per darrere, Phillip Eng intentava mantenir la seva segona posició dels atacs dels Mercedes de Paul Di Resta i Pascal Wehrlein, els quals tenien una mica més de ritme, però el circuit de Zandvoort, especialment complicat per fer avançaments, podria ser un gran aliat per al pilot de BMW.

Progressivament, la majoria dels pilots van fer el seu pas per boxes, però no va ser fins a l’onzè gir quan, després de perdre molt temps respecte a Rast, Gary Paffett va fer la seva parada reglamentària però, al moment de reintegrar-se en la carrera, el pilot d’Audi se situava per davant del britànic i des d’aquell moment tot es basava a rematar el bon treball realitzat i arribar al final de la carrera amb els pneumàtics en bones condicions.

Va ser també en la segona meitat de la carrera quan van arribar els problemes; en primera instància, Robin Frijns, l’heroi local, es quedava fora de joc amb problemes elèctrics en el seu Audi, culminant una jornada per oblidar. Voltes més tard, Jamie Green va xocar a Bruno Spengler, manant-ho a la sorra. Aquesta acció va comportar una sanció de drive through per al veterà pilot d’Audi i la sortida d’un cotxe de seguretat que estrenyeria molt les coses per a la recta final de la carrera.

Alguns pilots, com Timo Glock i Daniel Juncadella van fer una segona parada en boxes per ficar pneumàtics frescos i buscar així un atac a final de carrera, però no va acabar funcionant. René Rast, per tant, va obtenir la merescuda recompensa i va guanyar la carrera per Audi, denegant el cap de setmana perfecte per Gary Paffett que va ser segon, seguit de Paul Di Resta.

L'entrada Paffet y Rast protagonistes del cap de semana de DTM a Zandvoort ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Lluny de ser una sortida neta, en corba 2 Nico Muller s’ha emportat per davant a Timo Glock, provocant la virolla del pilot de BMW; veient una vegada més com el seu cap de setmana s’anava complicant. A causa de l’incident, l’alemany ha hagut d’entrar a boxes per fer la parada a boxes reglamentària, igual que farien posteriorment Rockenfeller i Eriksson.

En la següent volta, duria a terme l’operació de boxes Augusto Farfus, però aviat començaria a ploure. Una pluja que amb el pas dels segons aniria augmentant fins a fer necessària la utilització dels pneumàtics de pluja. A causa d’aquesta circumstància, arribarien els errors i la dificultat de saber quin seria el moment ideal per fer el canvi de pneumàtics. Farfus, sense res que perdre, va ser el primer a muntar els pneumàtics dissenyats per a les condicions meteorològiques adverses.

Aviat les coses es complicarien molt més en veure que Auer i Mortara van sofrir aquaplaning en arribar a les seves parades de boxes, destrossant els seus cotxes i, en última instància, lesionant a un dels comissaris que controlen que tot vagi segons el reglamentari en aquestes maniobres. Tot aquell caos va obligar a direcció de cursa a treure el cotxe de seguretat per a instants després, mostrar la bandera vermella i neutralitzar la carrera.

La prova va estar paralitzada durant una bona estona. No obstant aiò es va reprendre per disputar la seva segona meitat, aquest cop, sense pluja i amb la pista seca. Aquest fet no es va apreciar ni per part de Gary Paffet ni del seu equip. A la resortida després del cotxe de seguretat es va veure avançat per tots i cadascun dels seus rivals, començant per Juncadella que es col·locava segon.

No obstant això, l’espanyol de Mercedes era un dels pilots que no havia fet la seva parada a boxes reglamentària i, per tant, havia de tirar amb força per entrar i reenganxar-se en la cursa. No obstant això, i malgrat que ho va intentar, un error durant la maniobra per part dels seus mecànics el va sentenciar en la cua de l’escamot, anul·lant opció alguna d’aconseguir entrar a la zona de punts.

Una vegada tots els pilots van passar per boxes, van ser 3 dels homes de BMW els que van passar a liderar aquesta caòtica carrera. Marco Wittmann, Timo Glock i Phillip Eng. Mentrestant, Mike Rockenfeller tractava de posar en compromís la posició del pilot de BMW i Gary Paffet tancava la classificació. Però a Mercedes no tot eren males notícies, Paul di Resta, guanyador de la cursa d’ahir, estava remuntant i avançant a alguns contrincants gràcies al DRS.

Finalment, Wittmann no va cometre errors. Va creuar la meta en solitari i en primera posició. Amb Glock segon, l’alemany ha sigut capaç de recuperar l’avantatge que ahir li treia Gary Paffet i abandona el Hungaroring més capdavanter del que havia arribat. Per tant, el que semblava un cap de setmana dur per al pilot de BMW, acabava amb un gust dolç i amb la famosa sort del campió.

L'entrada Marco Wittman guanya sota la pluja de Hungaroring amb triplet de BMW ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

La sortida va ser neta amb pocs canvis de posicions. Qui més crèdit va treure d’aquests primers compassos de cursa va ser Gary Paffet, que aconseguia millorar un parell de posicions mentre que el seu màxim rival en aquest inici de temporada del DTM, Estafa Glock, va ser incapaç de millorar una decebedora desena sisena posició, collida posteriorment a la classificació.

Van ser varis els que, després del primer gir, van buscar emular l’estratègia emprada per Jamie Green a Lausitzring, fent la seva primera parada als primers moments i executant la parada en boxes reglamentària per buscar una bona gestió de pneumàtics. Gràcies a aquests fets, el pilot buscava rodar en solitari mentre els altres lluitaven entre ells, de tal forma que a final de cursa anessin millorant la seva posició a mesura que tots els participants fessin el seu pas pel carrer de boxes.

Però va haver-hi molts pilots que van optar per aquesta estratègia i, per conseqüència, la tàctica no donaria tots els seus fruits. En cap de cursa, encara que amb respecte, Paul di Resta liderava per davant de Nico Muller i Lucas Auer. Tot semblava que la victòria la disputarien entre ells, encara que sempre pendents de l’estratègia dels seus perseguidors i del cel, que s’anava encapotant per moments.

Després de les maniobres a boxes, va ser Lucas Auer qui li va guanyar la partida a di Resta que va veure com amb els pneumàtics freds no podia mantenir darrere al Mercedes taronja del pilot austríac. La cursa, mentrestant, la lideraven tres unitats d’Audi, en concret el de Loïc Duval, Mike Rockenfeller i Robin Frijns que pararien a boxes en els últims compassos de la prova. Però la seva estratègia no va ser massa efectiva, ja que després de la parada, van sortir a la zona mitjana de la graella, lluitant per uns pocs punts.

El moment anecdòtic de la carrera no trigaria a arribar. Auer va frenar i va deixar que el seu company de marca, Paul di Resta, l’avancés a conseqüència d’una clara ordre de l’equip mentre els perseguien Nico Muller i un recuperat René Rast. Per darrere, Gary Paffet s’anava recuperant per finalment col·locar-se a la zona de punts, guanyant-li la partida a Glock que va tenir un ritme molt pobre i va ser incapaç al llarg de la cursa de ser competitiu.

Finalment, l’escocès de Mercedes va guanyar la primera cursa en el circuit de Hungaroring, liderant el doblet que va completar Auer. Muller els va acompanyar en el podi i Paffet va sumar uns bons punts de cara al campionat ja que, gràcies a això, el britànic torna a liderar el campionat. Juncadella, per la seva banda va ser capaç de contenir a Rockenfeller que anava llançat per tancar la zona de punts.

L'entrada Paul Di Resta lidera el doblet de Mercedes al Circuit d’Hungaroring ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Això sí, ha estat una cursa neta amb força varietat estratègica. En especial dels pilots d’Audi; entre ells Jamie Green que només ha esperat un gir per fer la parada a boxes reglamentària i anar fins el final sense tornar a box. El pilot va haver de ser especialment curós amb les seves gomes. Per contrapart, el seu company, Loïc Duval, ha fet just el contrari, sent l’últim en fer el canvi de neumàtics a la volta 22 en recerca d’un segon stint més potent. 

A la pista, Paffet ha imposat la seva llei i s’ha assegurat que prenia el liderat ben d’hora després de superar Wittmann, Pascal Wehrlein i el líder Philipp Eng aprofitant que el seu màxim rival pel campionat, Timo Glock, sortia des de la cinquena fila de la graella de sortida juntament amb Dani Juncadella, que avui no ha tingut el dia. 

A la zona del mig les baralles s’han anat succeïnt. Especial menció per al grup format pels dos pilots de Mercedes, Edoardo Mortara i Lucas Auer, i els dos pilots de BMW, Timo Gock i Joel Eriksson. L’ex pilot de Toyota a Fòrmula 1 i candidat al Títol de DTM, ha aconseguit millorar el seu ritme i poc a poc ha anat recuperant sensacions. 

A la segona part de la cursa, Marco Wittmann ha superat Pascal Wehrlein després de parades a boxes i donava la sensació de voler apretar Paffett per la victòria, tot i que el britànic de Mercedes ha estat controlant la cursa a la perfecció en tot moment, així que al final ha estat l’ex de McLaren qui ha triomfat a la jornada final d’aquesta segona ronda del certamen de turismes alemany, per davant de Wittmann i Wehrlein. Desafortunadament pel pilot espanyol, Dani Juncadella, no ha estat capaç de transformar la seva classificació en punts. 

L'entrada Gary Paffett s’alça victoriós a la jornada dominical a Lausitzring ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Però els embolics anaven a arribar per darrere. Nico Muller va calar el seu Audi a la sortida i el seu company de marca, Jamie Green, es va veure incapaç d’esquivar l’obstacle que va suposar el suís, menjant-se la part del darrere del R8. Com a resultat, ambdós van quedar fora de la cursa i va haver d’aparèixer el cotxe de seguretat ja que tot l’ample de la recta havia quedat ple de trossos de fibra de carboni i s’havien de retirar els dos cotxes. L’Audi taronja de Green, a més, havia dipositat oli sobre l’asfalt. 

No obstant, l’accident fort arribaria a la ressortida. Quan el cotxe de seguretat va tornar al carrer de boxes en mostrar-se la bandera verda i la pista ja estava neta. Va ser un altre dels Audi. Concretament el del campió, René Rast. El 33 va volar, literalment, sobre la gespa de Lausitzring, provocant que sortís de nou el cotxe de seguretat després que Loic Duval l’empenyés. Finalment es mostraria la bandera vermella fins que es retirés l’Audi, Rast anés la clínica mòbil per les revisions reglamentàries i es netegés de nou la pista. 

Van passar els minuts i la cursa no es va reprendre fins que només quedaven 22 minuts per veure la bandera de quadres i, el més important, encara quedaven les parades a boxes per fer-se. Cursa al sprint amb una parada obligatòria per fer. Mentrestant, Daniel Juncadella, que rodava penúltim, comportaria una sanció per no seguir la formació darrere del cotxe de seguretat en forma de drive through, el que complicaria molt la seva cursa. 

Amb aquest pretext, no anaven a trigar la gran majoria en aturar-se a boxes per fer la maniobra obligatòria i les lluites serien una patent. En especial per guanyar la cursa. Eng, Mortara, Auer i Glock serien els principals candidats i a falta que Frijns i Eriksson fessin la seva parada, els líders virtuals. Tot semblava indicar que seria Eng, el pilot de BMW qui se sortiria amb la seva.

Però al final van ser Mortara i Glock qui van apretar perquè fos l’italià de Mercedes qui guanyés davant tot el drama d’Audi a Lusitzring, per davant dels dos pilots de BMW. L’italià aconseguia així la seva primera victòria al certamen alemany amb la marc de la fletxa platejada. 

L'entrada Edoardo Mortara guanya la seva primera cursa amb Mercedes al DTM ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Paffett ha arribat a liderar la cursa en alguns moments però un Glock incansable no li ha donat treva i li ha tornat la jugada per obtenir el seu primer triomf de l’any després d’un duel en què s’han arribat a tocar diverses vegades. Aquesta ferotge pugna ha provocat que el grup perseguidor els atrapés i Mike Rockenfeller ha acabat superant a Paffett per enfilar-se al segon lloc del podi.

Al darrere, quatre pilots en menys de dos segons s’han situat a continuació al final d’una emocionant i igualada segona cursa. Joel Eriksson ha estat el segon BMW millor classificat, quedant quart per davant de Loic Duval (Audi), Pascal Wehrlein (Mercedes) i René Rast (Audi).

Una mica més distanciat, en terra de ningú, ha acabat Bruno Spengler (BMW). De més lluny l’ha seguit Paul di Resta (Mercedes) com a novè classificat i líder d’una altra intensa lluita pels últims punts de la cursa. El desè lloc l’ha obtingut el brasiler Augusto Farfus (BMW) quedant només una dècima de segon per darrere de l’escocès.

El gran perjudicat del dia ha estat Dani Juncadella (Mercedes). El pilot català sortia des de la setena posició però ha perdut totes les opcions al quedar-se clavat a l’arrencada. A més, poc després s’ha conegut una sanció de cinc segons per avançar-se a la sortida, el que fa intuir que la clavada pot haver vingut com a conseqüència de tal error. Tot i intentar canviar l’estratègia per tal de remuntar posicions al llarg de la cursa, la sort no ha estat de cara i amb cap contratemps destacat Juncadella ha acabat en 18a i última posició.

També cal ressaltar l’última participació de Mattias Ekström (Audi) al DTM. El pilot suec va anunciar els seus plans d’abandonar la categoria a la que corria des de 2001 per centrar-se en el Mundial de Rallycross. No obstant això, va arribar a un acord amb Audi per disputar aquesta prova inaugural del DTM per acomiadar-se de la que havia estat la seva casa els últims 17 anys. No obstant això, els resultats no han acompanyat i després de quedar 17è ahir, avui no ha pogut passar de la 16a plaça.

El DTM tornarà d’aquí a dues setmanes, del 18 al 20 de maig, al circuit alemany de Lausitzring, a la localitat de Klettwitz.

L'entrada Timo Glock aconsegueix la victòria en la segona cursa del DTM a Hockenheim ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Marco Wittmann, Lucas Auer i Timo Glock seguien a Paffett. Auer no va trigar a posar-se segon. Als 10 minuts, Auer va aprofitar el DRS per posar-se al capdavant, i Glock va fer el mateix amb Wittmann. Els dos BMW eren seguits de prop per un Pascal Wehrlein que tornava al campionat després de dos anys a la F1. Dani Juncadella, que també torna a la competició amb Mercedes, era dotzè.

Als 20 minuts de cursa, Mike Rockenfeller va ser el primer pilot del Top 10 a parar, encara que Jamie Green i el rookie Robin Frijns ho havien fet abans. Dos girs més tard ho van fer els BMW de Glock i Wittmann, que seguien tercer i quart.

Un cop van parar els líders, les quatre primeres posicions es van mantenir, tot i que estaven tots per darrere dels que encara no havien parat. Rockenfeller va ser el major beneficiat, ja que estava entre Wittmann i Wehrlein, en cinquena posició virtual. No obstant això, Paffett va superar Auer per recuperar el liderat, i l’alemany de Mercedes ara veia la seva segona posició amenaçada per Glock.

A falta de 20 minuts, René Rast, el vigent campió i líder de la cursa; i Juncadella van parar. Només faltava Nico Müller per visitar el box perquè es restablís l’ordre. La baralla per la quarta plaça entre Wittmann, Rockenfeller i Wehrlein estava sent frenètica i el campió de 2015 va guanyar una plaça davant Rockenfeller. L’alemany d’Audi va cometre un error i va perdre dues places més, amb Edoardo Mortara i Bruno Spengler, de manera que ja era vuitè.

Tant Mortara com Spengler van superar també a Wittmann; mentre Rockenfeller, per darrere, va perdre dues places més, amb Paul Di Resta i el debutant Joel Eriksson. La remuntada de Mortara seguia i va superar Wehrlein per posar-se quart.

No hi va haver més canvis importants d’aquí al final i Paffett es va endur la primera cursa de l’any amb una sòlida actuació en què només el seu company Auer, que ha estat segon, li ha pogut disputar la victòria. Glock completa el podi amb una carrera també tranquil·la. Mortara, Wehrlein, Spengler, Di Resta, Juncadella, Rast i Loic Duval completen el Top 10. Evidentment, l’ordre en el qual han acabat la cursa és l’ordre actual de la general.

La propera cursa es disputarà demà diumenge a la mateixa hora que avui, a les 13:30 hora local.

L'entrada Paffett guanya la primera cursa de la temporada a Hockenheim ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

En primer lloc, s’ha confirmat un canvi en l’horari dels caps de setmana de curses, ja que totes les curses començaran a partir d’aquest any a les 13:30 hora local; tant la de dissabte com la de diumenge. Aquest canvi, segons assegura l’organització, respon a peticions dels aficionats i és possible gràcies a la col·laboració de SAT.1, el nou encarregat de la gestió televisiva del campionat.

No obstant això, hi ha alguna excepció, i no totes les curses començaran realment a aquesta hora. En primer lloc, l’última cursa de la temporada, la del diumenge 14 d’octubre a Hockenheim, es disputarà a les 15:05. Aquesta decisió s’ha pres amb la intenció que aquesta cursa sigui l’última del dia en el circuit, el que permetria als oficials de pista obrir el circuit als aficionats perquè puguin accedir a pista i pit-lane durant les celebracions al podi.

Però la novetat més destacada es produeix en la setena ronda, la del circuit de Misano. A causa de que el Gran Premi de Bèlgica de F1 es disputa en aquest mateix cap de setmana i a les altes temperatures que poden trobar-se a Itàlia en aquesta època de l’any (25-26 d’agost) s’ha decidit que les curses d’aquest cap de setmana començaran a les 22:20 hora local, sent les primeres curses nocturnes de la història del campionat. Tant els cotxes com el mateix traçat italià disposen d’il·luminació, per la qual cosa s’espera un esdeveniment innovador, en condicions més favorables per als equips i més espectacular per a l’aficionat.

Finalment, s’ha decidit que, al EuroSpeedway Lausitz, que acull la segona ronda del certamen del 19 al 20 de maig, es disputarà el la configuració de Gran Premi, de 4.534 km, en lloc de la de 3.478 km que s’ha utilitzat habitualment en el campionat alemany.

La temporada 2018 del DTM començarà el proper 5 de maig al circuit de Hockenheim.

L'entrada El DTM confirma nous horaris i inclourà curses nocturnes a Misano ha aparegut primer a FormulaRapida.net.