La decisió es va prendre i es va aprovar en l’última reunió del Consell Mundial dels Esports de Motor a Rússia i la nova llista modificada ja s’ha fet pública. Els punts que s’atorguen en les principals sèries com la Formula 2, la IndyCar, la nova Fórmula 3 i el WEC (LMP1) no pateixen cap variació i seguiran sent els mateixos la pròxima temporada.

Una de les novetats de la llista és el nou Formula Regional European Championship que ha impulsat la FIA. El guanyador obtindrà 25 punts en la seva llicència, el segon 20 i 15, 10, 7, 5, 3, 2 i 1 per als pilots que acabin dins del Top 9. La nova sèrie Formula European Masters, recolzada per DTM, tindrà el mateix valor tot i no comptar amb el suport oficial de la FIA.

La Super Formula japonesa ha vist recompensat el seu creixement en els darrers anys pujant un esglaó en l’escala de valor de la FIA. El guanyador ara obtindrà 25 punts de (fins ara eren 20) i la resta dels nou primers els mateixos que la Formula 3. El campionat japonès de Super GT també ha vist augmentada la seva puntuació, de la mateixa manera que el DTM, i les dues sèries repartiran 20 punts al primer, 16 al segon i 12, 10, 7, 5, 3, 2 i 1 per a la resta del Top 9.

Per la seva banda, els campions de la Formula 3 d’Àsia i d’Amèrica seguiran rebent 18 punts. La sèrie IMSA Prototype puja a aquest esglaó i també donarà 18 punts al seu vencedor. No obstant això, no tindran el mateix repartiment per a la resta de posicions. Mentre que a les sèries asiàtica i americana es repartiran 12, 10, 6, 4, 3, 2 i 1 entre el tercer i el novè, en IMSA els pilots entre el tercer i el vuitè obtindran 10, 7, 5, 3, 2 i 1 respectivament.

La sèrie Supercars d’Austràlia també puja un esglaó i el guanyador passarà a obtenir 15 punts com en la NASCAR Cup d’Estats Units, en les Indy Lights sèries i en el WTCR de la FIA. Aquests campionats segueixen mantenint la puntuació de 12, 10, 7, 5, 3, 2 i 1 per als classificats entre el segon i el vuitè.

La resta dels campionats es mantindran igual que la temporada passada i la Euroformula Open espanyola, ara valorada de la mateixa manera que els Campionats Nacionals de Formula 3, seguirà oferint 10 punts al campió i 7, 5, 3 i 1 per als altres quatre millors pilots.

L'entrada La FIA modifica el sistema de punutuació per a obtenir la súper llicència de Formula 1 ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Durant la presentació de la totalitat dels seus equips per la temporada 2019, BMW ha nomenat a Visser i Spengler com a pilot de proves i pilot reserva, sumant-se als actuals pilots titulars Antonio Felix da Costa i Alexander Sims.

La pilot de GT4 Beitske Visser debutarà a la Formula E a l’Aràbia Saudita durant els entrenaments que tindran lloc a Riyadh just després de la inauguració de la temporada. La majoria d’equips tindran presència femenina en els seus cartells alhora que el país àrab fa certs avenços vers les dones.

Està per confirmar quin altre campionat disputarà Visser, ja sigui en GT’s o en una altre categoria, tot i que és una de les candidates a completar l’alineació del campionat femení de les W Series.

Disputarà altres competicions per fer-se un lloc entre els primers 18, mentre Spengler continuarà pilotant al DTM al costat de Philipp Eng, Joel Eriksson, Timo Glock, Marco Wittmann i un sisè pilot que serà anunciat després de les proves de debutants.

Entre els pilots habituals de BMW Andretti a la Formula E, Da Costa continuarà compromès al WEC a la categoria GTE, juntament amb Nick Catsburg, Augusto Farfus i Martin Tomczyk.

D’altra banda, Sims ha estat substituït per Tom Blomqvist a IMSA, competició en la qual BMW també comptarà amb Eng, Connor de Phillippi, John Edwards, Jesse Krohn, Colton Herta, Chaz Mostert i Alex Zanardi.

L'entrada Visser i Spengler pilots reserva de BMW a Fórmula E ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

El pilot colombià Juan Pablo Montoya, qui és ja un experimentat pilot a Long Beach, va marcar la pole el divendres a la tarda durant els entrenaments classificats, la qual va ser la primera per ell a l’IMSA, i la primera també per al seu cotxe, l’Acura ARX -05 Prototype, amb un temps d’1:12.922. El número 6 de The Acura va marcar el temps per davant del Whelen Engineering Racing de Felipe Nasr i del Mazda Team Joest de Harry Tincknell.

A la cursa, Alburquerque va prendre el liderat a 40 minuts del final gràcies a un impressionant pit stop. Tot i això, els que van liderar la cursa la major part del temps van ser Juan Pablo Montoya i Felipe Nasr.

La segona plaça va ser per al número 2 del Tequila Patró ESM Nissan de Ryan Dalziel i Scott Sharp, que van repetir el resultat de 2017. El podi va ser completat per Jordan Taylor i Renger van der Zande del Wayne Taylor Racing, els quals van desaprofitar la seva oportunitat d’aconseguir la quarta victòria consecutiva a Long Beach.

Pel que fa a la classificació del campionat, Alburquerque-Barbosa (Mustang Sampling Racing) lideren amb 91 punts, només 5 més que el tàndem Curran-Nasr (Whelen Engineering Racing. Tercers són Braun i Bennet (CORE Autosport) amb 12 punts menys.

En el campionat de constructors, Cadillac està situat per davant de Nissan amb un avantatge de 7 punts.

La següent carrera de l’IMSA Weather Tech Championship serà el 6 de maig a Mid-Ohio a Lexington, Ohio.

L'entrada Mustang Sampling Cadillac s’endú la segona victòria de la temporada a Long Beach ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

El cotxe nº. 23 de United Autosports va tenir unes 24 Hores de Daytona molt dures. Després de superar un contratemps mecànic, el cotxe de Fernando Alonso, Phil Hanson i Lando Norris va perdre tota possibilitat d’obtenir un bon resultat en veure’s obligat a realitzar una parada de 40 minuts forçada per un problema de frens. El Ligier nº. 23 va acabar retirant-se de la cursa en les últimes hores.

Malgrat tot, el ritme del cotxe en els moments en què van poder rodar sense problemes va ser bo. Hanson va mostrar un rendiment acceptable i Alonso va mostrar una adaptabilitat a un tipus de curses pràcticament desconegudes per a ell que impressiona però no sorprèn.

Però qui va sorprendre a propis i estranys va ser l’altre pilot del cotxe, l’actual campió de la F3 europea, el britànic Norris, el membre del programa de joves pilots de McLaren. Norris, inexpert en resistència fins aquell moment, va ser capaç de marcar la millor volta en cursa d’entre els tres pilots del cotxe i, sobretot, va permetre a l’equip recuperar-se dels primers problemes amb una remuntada espectacular sota la pluja, en les primeres hores de la nit.

Aquesta actuació no va passar desapercebuda per al seu company, el bicampió de Fórmula 1, que no ha fet sinó elogiar el seu jove company després de la cursa.

“Sobre els meus companys, potser no és una sorpresa per a mi,” va comentar Alonso. “Però per a la gent que no coneixia Lando, els haurà sorprès. El que va fer va ser molt impressionant. El treball en equip, la preparació, la concentració.”

“Si et fixes en la nit,” afegia l’asturià. “Quan vam muntar els pneumàtics de pluja durant un stint, anàvem cinquens, a un minut del líder. Llavors vam tornar a slicks, encara en condicions humides, tot això amb Lando al volant, i estàvem a 27 segons.”

“Així que, fins i tot en condicions de mullat, en la seva primera cursa en un prototip, la seva primera vegada a Daytona, primer cop amb pneumàtics Continental, va recuperar 33 segons en unes vint voltes. I té 18 anys, així que impressiona molt.”

L'entrada Alonso, sobre Norris: “El que va fer va ser impressionant” ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

A bon ritme després de la impresionant exhibició de Lando Norris sota la pluja i del sensacional pilotatge de l’espanyol, el Ligier de Fernando Alonso es situava a la part alta de la classificació amb tota opció a podi. Poc van durar les bones sensacions quan al primer revolt, Fernando es va quedar sense frens. Un revolt en què véns a més de 300 km / h. Alonso explicava així la seva experiència: “Tens por una mica, sens dubte. Arribes al primer revolt, va succeir dues vegades al primer revolt, trepitges els frens i no hi ha frens. Afortunadament en aquesta pista tens una escapatòria. A la nit no es veu clarament la paret del pneumàtic i on és la via d’escapament. Així que això va ser encara més aterridor!”, comentava el pilot asturià.

40 minuts van trigar a solucionar un problema que es va repetir a poques hores del final de les 24 hores: “Tractes de portar l’acte al garatge perquè en una cursa de resistència això pot passar i els mecànics resoldran el problema”, comentava Fernando que malgrat l’ensurt, va quedar molt satisfet amb el ritme del seu Ligier: “En quali estàvem tretzens i quinzens, però després en carrera això va canviar i probablement estàvem entre els tres cotxes més ràpids a la pista”, deia el pilot de Mclaren.

De fet, Alonso marxava a casa amb la sensació d’haver perdut la possibilitat d’aconseguir un podi. Els seus companys de l’equip United Autosports van rodar gran part de la cursa tercers fins a l’arribada dels problemes de fiabilitat, també per a ells. Alonso rodava per davant d’ells abans del problema de frens: “Podríem ser-hi, estàvem fins i tot una volta per davant d’ells en aquest moment, així que, crec que sí, vam perdre una oportunitat aquí”, declarava el bicampió del món.

Encara que ho va passar malament amb els problemes del cotxe, i amb sensació d’haver perdut l’oportunitat d’obtenir un bon resultat, Alonso feia una bona valoració de la jornada: “Sensació positiva, fins i tot amb tots els problemes. Realment ho vaig gaudir molt. M’encanta conduir i quan condueixes vuit o nou hores en una cursa, és molt millor que una. És una molt bona sensació conduir 24 hores “, acabava Fernando Alonso.

L'entrada Fernando Alonso sobre el problema amb els frens: “Tens una mica de por, sense dubte” ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

En aquestes dues últimes hores de la cursa, el Mustang Sampling Racing #5 ha perdut les seves dues voltes de distància a causa d’un pilotatge conservador. Filipe Alburquerque va creuar la meta després de 808 voltes i va obtenir el seu primer triomf en les 24 hores de Daytona, encara que no el primer per a Joao Barbosa i Christian Fittipaldi, qui una vegada més han guanyat aquesta cursa com ho van fer el 2010 junts en el mateix equip.

És la tercera victòria per Barbosa i Fittipaldi, qui continua una gran trajectòria per als pilots brasilers en aquesta cursa, sent el quart pilot nascut al Brasil en guanyar aquesta carrera durant els darrers 5 anys.

Cadillac dpi aconsegueix la segona victòria consecutiva, un gran dia per a l’automobilisme nord-americà, ja que és la divuitena victòria consecutiva per a un equip nord-americà en aquesta històrica cursa, tot i que cap pilot nord-americà ha guanyat avui.

Stuart Middleton va creuar la línia de meta a la volta del líder per donar el segon lloc a l’equip Whelen Engineering Racing #31. A la volta del líder també, Colin Braun ha finalitzat tercer per Core Autosports #54.

L’equip de Fernando Alonso, United Autosports #23 s’ha retirat després d’una carrera amb diversos problemes. Van haver de passar molt temps en els garatges, el que li va fer perdre fins a 90 voltes amb els pilots de l’Action Express. Tot i això, han protagonitzat una gran actuació mentre han estat a la pista, igual que van fer els seus companys Owen–De Sadeleer–Di Resta–Senna per acabar en el quart lloc final.

L’equip de Dani Juncadella i Lance Stroll ha finalitzat en la 16a posició final després de perdre molt de temps aturats, quedant a més de 26 voltes de distància amb el Jackie Chan DCR JOTA # 37.

En GTLM tota la cursa ha estat un domini absolut de Ford Xip Ganassi Racing. Les actuacions #66 i #67 han lluitat per la victòria de la cursa que finalment ha acabat a mans de Briscoe–Westbrook–Dixon, mentre que Hand–Müeller–Bourdais han acabart en el segon lloc a pocs segons dels seus companys d’equip.

El Corvette Racing de Magnussen–Garcia–Rockenfeller, ha intentat atrapar l’equip nord-americà durant tota la part final de carrera, però el ritme del cotxe #3 no ha sigut suficient per atrapar els dos Ford, que a sobre han jugat amb l’aspiració constantment. Completen el podi en la categoria per davant dels seus companys d’equip Gavin–Milner–Fassler.

En GTD, el GRT Grasser Racing Team #11 s’ha assegurat la victòria per davant del Michael Shank Racing #86 amb Curb–Agajanian i el Paul Miller Racing #48. Pel que fa al quart espanyol en cursa, Miquel Molina, ha tingut molts problemes que li han fet caure al 39è lloc final, tot i haver liderat en l’inici amb el seu Ferrari #82.

L'entrada Action Express guanya les 24 hores de Daytona, Alonso es retira ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

En Prototips, el Cadillac #5 del Mustang Sampling Racing segueix mantenint el liderat que ha patit per mantenir fa unes hores. Ara, Filipe Albuquerque és l’encarregat de conduir el vehicle i li treu tres voltes al seu principal rival per la victòria, l’autosport nucli #54 pilotat ara per Dubal. Felipe Nasr roda en tercer lloc després de perdre la segona plaça, i manté el Whelen Engineering Racing en zona de podi.

El Ligier #32 de United Autosport ha perdut la zona de podi fa unes hores per un nou problema. Al mateix temps, Fernando Alonso ha tornat a pujar al cotxe i finalitzarà les 24 hores de Daytona muntat al Ligier. Després dels nombrosos problemes que han afectat a l’equip de l’asturià, el #23 es manté en 19è lloc amb 34 voltes perdudes.

Pel que fa al GTLM, és la categoria més interessant en aquest moment. Els dos pilots del Ford Chip Ganassi lideren amb comoditat la categoria i es mantenen enganxats un darrere l’altre, aprofitant-se l’aspiració per anar més ràpid. El #66 és pilotat ara per Sebastien Bourdais, mentre que el #67 està pilotat en aquestes últimes hores pel també pilot d’Indycar, Scott Dixon.

No obstant això, Nothing is Lost for the Corvette #3 d’Antonio García, que manté la zona de podi i segueix en la tornada dels Ford per intentar arrebatar-los la victòria. Ara mateix, és Jan Magnussen qui s’encarrega de dirigir el cotxe, mentre segueixen perdent temps respecte als líders. Detrás, el Corvette #4 li segueix una volta de distància en quarta posició.

Pel que fa als GTD, el GRT Gresser Racing #11 manté una certa avantatge amb Bortolotti al volant. Darrere, a poca distància, el Mercedes AMG #33 segueix en segona posició a l’espera d’intentar arrabassar-li la victòria. El Michael Shank Racing #86 amb Allmendinger es manté en tercera posició, completant el podi.

Només quedem dues hores per finalitzar la prestigiosa carrera de les 24 hores de Daytona, i la pluja es tanca de prop i podria tornar a descarregar amb força a pista. Això podria ser determinant pels resultats finals de carrera, ja que condicionaria molt el rendiment dels automòbils.

L'entrada 22h a Daytona: Ford domina en GTLM i el Cadillac #5 conserva el liderat ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Així doncs, la fiabilitat ha impedit que els dos estiguessin lluitant per posicions de podi. De fet, l’altre cotxe de United Autosports, equip de Fernando Alonso, rodava tercer amb una gran distancia respecte el quart classificat, quan també li ha arribat el torn dels problemes. Owen, que estava al volant, ha hagut d’entrar al box on a posteriori no podien arrencar el cotxe. Di Resta ha substituït al seu company i després de perdre 4 voltes han tornat a sortir a la pista, aquesta vegada en cinquena posició. Estan ara mateix a tres voltes del Top 3, que ara ocupa Dumas, de CORE Autosport.

La lluita pel liderat segueix sent cosa de dos. Els Cadillac 5 i 31 estan al capdavant de la competició. Fittipaldi donava l’ensurt quan durant la bandera groga entrava al box per estar parat uns 5 minuts. Li han tret la tapa del motor, però la cosa no ha passat d’allà. Estratègiament ho han fet en el moment correcte, ja que en pista hi havia bandera groga i el ritme dels altres pilots era molt baix. Això sí, perdia les dues voltes d’avantatge sobre el Cadillac de Conway, situación que ha proporcionat una bonica baralla per la victòria durant unes 5 voltes. Han rodat en menys d’un segon fins que Fittipaldi ha posat terra pel mig.

Conway ha aprofitat llavors per rebre les mateixes modificacions que Fittipaldi. Ha entrat al box i ha tornat l’avantatge que separava els dos Cadillac abans de la bandera groga.

Una altra de les lluites destacades és la que s’ha viscut a la categoria dels GTLM. Els dos Ford han rebut la visita de Rockenfeller. El pilot alemany que comparteix equip amb Antonio García, ha recuperat la volta pèrduda i ha entrat  a la lluita per emportar-se la victòria en aquesta categoria. Ara mateix però, després de la seva parada al box, torna a estar a 1 volta dels dos Ford.

Els temps dels de dalt ja han creuat la barrera dels 01:38:00, rodant en 37 i mig. A falta de quatre hores per al final, els Cadillac són els principals i únics candidats a la victòria si la fiabilitat que està afectant a tots els pilots de la graella els respecta.

L'entrada Nous problemes al coche de Fernando Alonso, Cadillac segueix al capdavant ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

El que era una batalla a tres bandes s’ha quedat en un un contra un. El Acura 7 de Castroneves ha dit prou quan rodava segon, a vuit hores i mitja del final. La reincorporació al ritme normal després de la tercera bandera groga de la cursa, col·locava a Castroneves a només sis segons del liderat, però el seu cotxe ha donat els seus primers símptomes de rendició en baixar sorprenentment al mig minut de distància. Helio ha entrat al box i ha perdut 22 voltes.

Així doncs, Barbosa està líder de la cursa, amb una volta d’avantatge sobre Nasr, el seu principal rival. En tercera posició es troba el LMP2 de Bruno Senna. El cotxe de United Sports s’ha aprofitat del problema del Acura per escalar a posicions de podi. A falta de set hores i mitja Bruno ha deixat pas al seu company d’equip Hugo de Sadeleer. Juncadella, que lluitava precisament per aquesta mateixa plaça, ha tingut un problema que l’ha tingut gairebé mitja hora al box, on ha perdut 19 voltes respecte al líder, i qualsevol opció de podi.

Alonso roda a la dinovena posició. On estaria situat si no hagués tingut el problema de frens? Cal recordar que rodava per davant del Ligier que ocupa ara mateix la tercera posició. De fet, l’espanyol que ha estat rodant en aquest stint, ha estat per moments el pilot més ràpid en pista.

En categoria GTLM, Bourdais i Westbrook, els dos de Ford, s’alternen contínuament el liderat del grup, seguits per Antonio García, en tercera posició.

L’etapa nocturna de la cursa està a punt d’acabar, i que la llum del sol comença a fer acte de presència. Els temps dels pilots de fet, estan ja caient.

L'entrada Castroneves K.O., els Cadillac es queden sols ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

A falta de 10 hores per al final de les 24 hores de Daytona, la lluita per la victòria està agrupada en un mocador. El Cadillac número 5, ara sent conduït per Albuquerque, roda en la primera posició amb un avantatge de poc més de 6 segons respecte al Acura 7 de Castroneves, que roda en segona posició. Era líder fins fa poc més de 10 minuts, Eric Curran, que s’ha aturat per canviar l’aleró del darrere i roda en aquest moment en la tercera posició. Són els tres únics pilots en la mateixa volta el que converteix la lluita per la victòria en un dels focus més interessants quan s’ha complert la catorzena hora de cursa.

Per darrere, una de les millors notícies que ens està deixant Daytona. Els LMP2 de United Sports (el vehicle número 32) i el Oreca 37 que condueix Dani Juncadella pugnen per una quarta plaça que pot derivar en opció de podi. Actualment roden en quarta i cinquena posició amb tres voltes de desavantatge. Els dos s’han afavorit dels problemes elèctrics que ha patit Dane Cameron, amb els quals ha perdut aproximadament 20 voltes i tota possibilitat de podi i victòria. Així doncs, els problemes dels DPI, han propiciat aquesta escalada dels LMP2.

Per la seva banda l’equip de Fernando Alonso roda en divuitena posició, conduït ara per Phil Hanson, en un intent de recuperar el terreny perdut a causa dels problemes de fre soferts fa més de 3 hores.

Està sent una carrera molt neta, en què tan sols han aparegut dues banderes grogues tot i el diluvi que ha caigut al llarg de la nit.

L'entrada Els Cadillac lideren, Juncadella amb opcions de podi ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Després de recuperar-se de la punxada que havien patit hores abans, Fernando Alonso havia arribat a col·locar-se en cinquena posició, a dues voltes del líder. No obstant això, a l’1:02 de la nit hora local, a falta de 13 hores i 38 minuts per al final, l’asturià ha patit una sortida de pista.

Després d’aquest contratemps, el bicampió mundial de Fórmula 1 ha entrat a boxes i ha cedit el seient a Lando Norris. L’equip ràpidament va confirmar que es tractava d’un pit stop no programat, ja que el Ligier LMP2 de United Autosports tenia problemes als frens, que havien estat els causants de la sortida de pista del d’Oviedo.

Després de cinc minuts d’aturada, amb Norris pujat al cotxe però sense poder sortir, els mecànics es van emportar el prototip a l’interior del garatge i van confirmar que trigarien un mínim de 20 minuts a reparar els danys del cotxe.

A l’1:39 hora local, després de pràcticament 40 minuts al garatge, el campió de la Fórmula 3 Europea va poder finalment tornar a pista. El cotxe nº. 23 es trobava, però, a 24 voltes del líder.

Gairebé una hora després d’aquest important contratemps, Norris segueix al cotxe, al 15è lloc en prototips i al 22è a la general, a 26 voltes del líder de la cursa. Qualsevol opció d’obtenir un bon resultat està, a falta de més de mitja cursa, totalment descartada.

DIRECTO: 24 horas de Daytona 2018

L'entrada Alonso pateix problemes als frens i perd tota opció ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Durant la cursa, el somni de lluitar per la victòria per part de Fernando Alonso era possible. L’asturià ha conduït el Ligier durant les dues primeres hores i juntament amb un decent relleu de Phil Hanson i un posterior espectacular relleu de Lando Norris, el United Autosport #23 estava rodant en una estable cinquena posició.

Però en el segon relleu de Phil Hanson, el ritme de cursa ha baixat i la mala sort ha aparegut. Hanson veia com rodava en setena posició essent atrapat per el Jackie Chan DCR Jota #37 de Dani Juncadella, fins que ha punxat el pneumàtic posterior dret.

El britànic ha tornat a box a velocitat reduïda i ha hagut de canviar la tapa motor del seu Ligier, mentre Fernando Alonso es ficava al volant de nou. Finalment, Alonso tornava a pista a tres voltes del líder i en la onzena posició, fet que pot complicar molt les opcions del espanyol.

Tot i això, aquest no és un cas aïllat, durant la cursa d’avui s’han vist molts casos de punxades de pneumàtics que han afectat a equips com el Mazda Team Joest #55 i #77, els quals han petit punxades en dues ocasions.

També ha punxat pneumàtic equips que opten a la victòria com és el cas del equip Tequila Patron ESM #22 de Johannes Van Overbeek, Pipo Derani i Nicolas Lapierre.

No és una situació que només succeeixi als prototips, també els GT han punxat com és el cas del BMW Team RLL #25.

Recordin que poden seguir en directe la cursa a FormulaRapida.net:

DIRECTO: 24 horas de Daytona 2018

L'entrada Alonso perd dues voltes per culpa d’una punxada ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Les 24 hores de Daytona ja han completat les quatre primeres hores de carrera amb gran expectació. Tots els participants ja han realitzat diversos canvis de pilots, a més de múltiples pit stops. La cursa s’ha estabilitzat i ara l’objectiu se centra en la resistència, en acumular quilòmetres i voltes sense perdre temps.

Per ara, en la categoria principal de Prototips segueix liderant el Cadillac #5. Després de conduir Joao Barbosa bona part de les últimes dues hores, des de fa poc el torn ha estat per al brasiler Christian Fittipaldi. En segon lloc s’ha posicionat el Nissan #2 amb Ryan Dalziel al volant, i se situa a vuit segons de distància del liderat de Fittipaldi. Quatre segons per darrere ve el segon Cadillac #10, amb Jordan Taylor en aquests moments.

El Top 5 el completen al final d’aquestes 4 hores els dos pilots de l’Indycar Series, Graham Rahal al Acura #7 i Simon Pagenaud al Acura #6. El tercer Cadillac és el #90, que amb Edward Cheever s’ha vist relegat al sisè lloc, just davant dels dos Ligier. El #32 es troba 18 segons per davant del #23, que ara mateix té al volant a Lando Norris.

El segon pilot a saltar a la pista amb el vehicle d’Alonso, Phil Hanson, ha estat a punt de cometre un greu error que li hauria pogut condemnar la cursa. A les dues hores i mitja ha sortit la primera bandera groga del dia, que ha estat provocat per un doble incident. El Multimatic #20 ha fet una virolla que l’ha enviat al fons de la classificació i l’Oreca #38 ha hagut de tornar a box a baixa velocitat. Tot això, amb Hanson com l’únic en no haver fet la quarta parada, el que li hauria pogut enviar al fons de la graella. El canvi d’estratègia de la resta li ha salvat els mobles a l’equip de Fernando Alonso.

Pel que fa al #37 de Dani Juncadella, ha perdut algunes posicions durant aquestes hores i havia caigut a l’onzè lloc. Igual que el #23 d’Alonso anava en ascensió, revés per Juncadella que partint en les primeres posicions està retrocedint bastant respecte als seus rivals.

En GTLM lidera amb gran autoritat el Ford #66 que ara mateix pilota Dirk Mueller. Des de l’inici de la cursa pràcticament no ha deixat anar el liderat, i ho fa amb 20 segons de marge sobre el Porsche #911. El pilot de Chip Ganassi, Scott Dixon, es troba en tercera posició de la categoria a 26 segons del capdavant. El Corvette #3 d’Antonio García ha caigut al sisè lloc del GTLM i es troba ara mateix amb Mike Rockenfeller als comandaments.

Finalment, en GTD han canviat per complet les notícies respecte a Miquel Molina. El català començava liderant la prova però després de baixar del cotxe, la sort ha empitjorat per al Ferrari #82. Problemes a boxes han obligat a ruixar el cotxe amb els extintors i ha fet que es perdi molt temps en la reparació, caient al 19è lloc amb 16 voltes perdudes. El líder en aquests moments és l‘Audi #29 amb Kelvin Van der Linde al volant. El segueixen a set segons el Mercedes #33 i a mig minut l’Acura #93. Daniel Serra torna a estar al volant del Ferrari #51, i com el millor posicionat de la marca italiana està en el setè lloc.

L'entrada 4h a Daytona: El Cadillac #5 domina la cursa ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

La prestigiosa cursa de resistència de les 24 hores de Daytona ja està en marxa. La sortida s’ha dut a terme després de dues voltes de formació en què hi ha hagut la primera baixa de la cursa. Un toc del Porsche 911 #58 conduït per Robert Renauer ha fet que hagués d’apartar el vehicle i es perdés l’arrencada.

Tant la sortida com la primera hora al complet s’ha realitzat de forma molt neta, sense haver de lamentar cap bandera groga ni cap interrupció destacable. Alguns tocs entre pilots de Prototip han estat els incidents més destacables, encara que sense més conseqüències que un petit ensurt a la part ovalada.

Només començar, en Prototips es va posar al capdavant de la cursa Renger van der Zande i el seu Cadillac #10. Al darrere, el Cadillac #5 de Felipe Nasr i el Acura #7 d’Hélio Castroneves han estat el centre d’atenció durant les primeres voltes, amb una lluita intensa per la segona posició entre els dos brasilers. Finalment, Nasr ha mantingut el segon lloc i Castroneves ha començat a retrocedir posicions fins a caure al quart lloc.

Fernando Alonso, per la seva banda, ha avançat dues posicions en la sortida fins posar-se en onzè lloc. No obstant això, després de veure’s embrancat en una lluita amb el Oreca #99 de Stephen Simpson, ha començat a perdre posicions fins a caure al 16è lloc. No obstant això, gràcies a les primeres parades a box, ha arribat a situar-se primer durant uns instants fins que l’ha superat el Mazda #55 de Jonathan Bomarito. L’americà ha estat el protagonista de la primera gran incidència del dia passada la primera hora en perdre una roda després de sortir de boxes.

El liderat en Prototips ha estat molt igualat durant tota la primera hora. Els Cadillac han estat molt competitius i molt agressius, amb un Filipe Albuquerque que s’ha fet amb el liderat després de la primera parada a repostar a la mitja hora de carrera. Després d’ell, Felipe Nasr i el Cadillac #5 no li han perdut la pista, encara que si que arribats a l’hora de cursa s’han vist superats per l’altre Cadillac #90 de Tristan Vautier per la segona posició.

Van der Zande ha caigut al quart lloc, una mica lluny de la primera posició que ha ocupat a l’inici de la prova després d’aconseguir la pole al dia d’ahir. El Oreca #37 de Dani Juncadella ha començat la cursa dins de les set primeres posicions amb Robert Frijns al volant. Tot i això, ha perdut una mica de ritme després del primer pit stop i queia al desè lloc, per darrere de l’Acura de Juan Pablo Montoya i per davant del Ligier de Fernando Alonso, que remuntava a l’onzè lloc.

En GTD grans notícies per als aficionats de Miquel Molina. El català ha avançat en la sortida al poleman Daniel Serra i ha liderat part de la primera hora en la seva categoria. Jack Hawksworth s’ha situat en tercera posició durant tota l’estona, mantenint les distàncies amb els dos primers. L’Audi #29 i el Lexus #14 han mostrat gran progressió i els ha apropat a les primeres posicions. Sam Bird al Ferrari #64 va fer la primera parada amb canvi de pilot de tota la cursa als 45 minuts.

Pel que fa a la categoria de GTLM el Ford de #66 de Joey Hand lidera amb certa comoditat durant tota la primera hora, sense cap dificultat. Jan Magnussen ha començat al comandament del Chevy #3 en què participa Antonio García, però ha perdut la pole només començar en benefici de Hand. Tot i això, Magnussen s’ha mantingut en tercera posició molt a prop dels líders.

Podeu anar seguint tot el que passi a Daytona en els comentaris del directe de FormulaRapida.net durant les 24 hores de la prova.

DIRECTO: 24 horas de Daytona 2018

L'entrada 1h a Daytona: Molina lidera a GTD i lluita intensa en Prototips ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Fernando Alonso, un dels majors atractius d’aquesta edició de les 24 Hores de Daytona, especialment per a l’afició europea, no disposa d’un vehicle prou competitiu per lluitar per la victòria. Tot i això, el bicampió mundial de F1 assegura no estar decebut després de classificar en tretzè lloc i afirma estar content per l’aprenentatge i el rendiment.

“Vaig saber abans de venir aquí que el cotxe que teníem no era el més ràpid,” comenta el d’Oviedo respecte a la falta de competitivitat del seu prototip. “Però al mateix temps és una carrera prou llarga per recuperar la falta de rendiment que puguis tenir. Estem en un equip amb dos Rookies al cotxe, Lando i jo, hi ha molt a aprendre, així que és bo no tenir la pressió per ser ultra competitius i ràpids.”

“Així que en certa manera és una experiència i una carrera per aprendre,” ha afegit l’actual pilot de McLaren Renault. “És també preparació, com he dit abans, si algun dia vull disputar les 24 Hores de Le Mans he de respectar aquesta carrera. Necessito respectar aquesta carrera i saber que hi ha molta gent amb més experiència i més ben preparats que jo. De manera que vull estar tan preparat com ells i tenir l’experiència, i crec que aquest cap de setmana és l’oportunitat perfecta.”

“Al mateix temps, alguns dels millors pilots de la graella i els millors en prototips i LMP2 l’anys passat estan per darrere de nosaltres. Ha estat una sorpresa ser ràpids en la nostra primera classificació en prototips, motiu pel qual estic bastant content.”

“Però estic content, hem estat el primer dels Ligier amb un bon marge,” ha conclòs Alonso, que ha superat a l’altre Ligier, el de Bruno Senna, per 1.2 segons. “Tenim bons pilots en l’equip. Bruno Senna és el campió del món en LMP2, està en l’altre cotxe i ens hem sentit competitius i aconseguit el màxim.”

L'entrada Alonso: “Sabem que el nostre cotxe no és el més ràpid” ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Tot i que el més important a una prova de resistència arriba el dia de la cursa i a pesar dels casos memorables d’equips que partien d’una mala posició a graella i van acabar triomfant, ningú rebutja un bon resultat a la sesió clasificatoria. D’aquesta manera, la lluita per obtenir les millors posicions de sortida per les 24 hores de Daytona ha estat particularment interessant. Al final, Renger van der Zande ha estat l’heroi del dia al batre a Hélio Castroneves per set mil·lèsimes en els últims segons de sessió. Això deixa a Cadillac amb la posició preferent de sortida, batint in extremis a Acura. L’efecte dels canvis en el Balance of Performance és evident; les coses estan més igualades… com a mínim a una volta. Fins i tot els Oreca de LMP2 han pogut brillar a una sessió plena d’emocions.

En efecte, el més preocupant és que entre els LMP2, només els Oreca han pogut sorprendre. De fet, el mexicà Pato O’Ward ha estat un dels pilots que més amunt han estat al llarg de la sessió, ocupant la quarta posició final a bord del cotxe de Performance Tech Motorsports. La sessió ha tingut un moment crític amb la sortida de pista de Nicolas Lapierre en el seu Nissan DPi, perdent totes les opcions de lluitar per obtenir una bona posició a graella i causant baixa entre els homes de la zona alta. Tot i això, el dia ha confirmat les dificultats dels equips on militen els pilots espanyols amb un Fernando Alonso que només ha pogut ser tretzè… amb cinc Orecas de LMP2 per davant. Com a mínim, queda el consol de ser el Ligier més ràpid.

Per la seva banda, Dani Juncadella no s’ha pujat en aquesta ocasió al cotxe del seu equip però Robin Frijns ha aconseguit una acceptable sisena posició que si bé no situa el primer dels cotxes de Jackie Chan DCR JOTA entre els favorits en la lluita per la victòria, tampoc el deixa precisament malament al estar a ‘només’ quatre dècimes de la pole i en una posició on podria aprofitar problemes aliens. Això si, no està clar que la igualtat en la sesió classificatòria es reprodueixi a cursa, on els Cadillac haurien de tenir un petit avantatge teòric sobre els rivals.

En un dijous de menys a més, el Corvette número 3 ha certificat el seu bon estat de forma amb una pole position firmada per un inspirat Jan Magnussen que ha batut a Joey Hand (Ford) per 19 mil·lèsimes. El danès, que comparteix cotxe amb Antonio García i per tant sitúa a l’espanyol a la pole pel dissabte, ha estat impecable a una sessió amb set cotxes en vuit dècimes. Després dels homes de primera fila, els Porsche oficials de Vanthoor i Pilet formen un grup sòlid que haurà de lluitar per la victòria. Una mica pitjor ho ha tingut l’únic Ferrari d’aquesta categoria, setè amb Toni Vilander al volant del Risi Competizione. Els grans perdedors han estat els BMW M8, que com s’ha vist als lliures segueixen sense estar al nivell desitjat. Han estat els únics en quedar-se a més d’un segon de la pole.

La sessió dels GTD ha estat la primera en disputar-se, amb una lluita interessantíssima entre diversos dels equips que pertanyen a la multitud de marques diferents que competeixen en aquesta categoria. La pole position ha estat per Daniel Serra, fill de l’expilot de Fórmula 1 Chico Serra, a bord d’un dels Ferrari 488 GT3. Precisament una altra de les màquines italianes ha estat segona gràcies a la gran actuació de Miquel Molina en el segon cotxe de Risi Competizione, el número 82. L’espanyol semblava llançat cap a la pole position però s’ha quedat a ‘només’ quatre dècimes en el seu últim intent. Mirko Bortolotti ha completat el top 3 amb el Lamborghini de GRT. Cal destacar també el bon rendiment dels Lexus, amb els dos cotxes entre els 6 primers.

A les 00:30, l’acció torna a la pista amb la primera de les dues sessions d’entrenaments lliures posteriors a la lluita per la millor posició a graella que tindran lloc a la matinada europea de dijous a divendres. Tot i que els Lliures 3 i Lliures 4 no tindran cap rellevància en quant a posicions, si que seran essencials al ser l’última ocasió que tindran els pilots i cotxes de rodar abans del dissabte. A més, serà important el fet de poder rodar de nit, simulant certes condicions que els participants es trobaran durant gairebé mitja carrera.

L'entrada Set mil·lèsimes decideixen la pole de les 24 hores de Daytona a favor de Cadillac ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

La segona sessió d’entrenaments lliures suposa l’última oportunitat pels participants de les 24 hores de Daytona 2018 de pujar-se al cotxe, rodar i aprendre abans de les sessions classificatòries —específica per a cada categoria— d’aquesta nit. En aquesta última sessió lliure, el més ràpid ha estat Helio Castroneves amb un temps de 1:37.037 al volant de l’Acura del Team Penske. La segona posició ha estat per Nicolas Lapierre amb el DPi de Nissan, tot i que a més de tres dècimes, mentre el primer Cadillac ocupaba la tercera plaça amb Filipe Albuquerque al volant.

El primer cotxe de LMP2 a pista ha estat el Oreca de CORE autosport, amb Braun al volant. De fet, els Oreca es mostren en general encara com els més competitius entre els LMP2, tot i que el Ligier núnero 23 de Fernando Alonso ha estat el quart cotxe dins aquesta subcategoria en quant a temps, dotzè al còmput general. Això si, el temps l’ha marcat un Lando Norris que ha estat el primer dels dos pilots restants en pujar-se al cotxe de United Autosports després de l’accident patit a la primera sessió d’entrenaments lliures. Desafortunadament, el britànic també ha excedit el límit de velocitat al pit-lane, guanyant-se una sanció en forma de drive through per la cursa. Per altra banda, el cotxe de Dani Juncadella ha estat onzè, tercer entre els LMP2 i just per davant d’Alonso.

A la categoria GT Le Mans, el pilot més ràpid ha estat Patrick Pilet a bord del Porsche 911 RSR número 911 oficial, amb Jan Magnussen firmant el segon millor temps amb el Corvette número 3 que comparteix amb Antonio García. Qui ho ha passat pitjor, són els BMW M8 que debuten aquest cap de setmana a Daytona amb registros poc competitius en un cas i problemes en l’altre. Mentrestant, a GT Daytona el més ràpid va ser l’Acura NSX de Michael Shank Racing, amb Álvaro Parente com l’autor del registre. Miquel Molina ha replicat l’obtingut per l’equip de García a la seva categoria, firmant el català el segon millor temps a tres dècimes de Parente tot i que també amb un drive through per excés de velocitat. La variació de màquines a aquesta classe manté la igualtat de cara a la sessió classificatòria.

La primera sessió d’entrenaments classificatoris tindrà lloc a les 21:55, amb els cotxes de GT Daytona a pista abans de donar pas als GT Le Mans a les 22:20 i als prototips a las 22:45, sempre segons l’horario peninsular.

L'entrada Fernando Alonso és dotzè en uns lliures encapçalats per Acura ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

El cap de setmana del 24 al 26 de setembre de 1999, es disputava al Circuit de Montmeló, la segona edició de les 24 hores de Barcelona. Entre els més de 130 participants, estaven dos noms que han donat moltes alegries al món del motor espanyol. Antonio García i Fernando Alonso. Van prendre camins molt diferents. Antonio es va centrar en la resistència i s’ha convertit en un dels millors. Fernando es va decantar per la F1.

Gairebé 20 anys després, els dos pilots participaran en l’edició d’aquest any de les 24 hores de Daytona. Tant de temps ha passat que a més d’un se li oblidava que Fernando ja havia participat en una competició de resistència de 24 hores. Ho destapava el periodista expert en motor Pedro Fermín Flores, qui va estar present aquell cap de setmana.

Tant l’Antonio com  el Fernando van compartir equip. Van conduir un Hyundai de 114 CV de potència, molt per sota d’altres cotxes com el Cívic que arribava als 200CV. Els dos espanyols es van classificar en el quinzè lloc pero la pluja els va fer una mala jugada a la cursa de diumenge. Es van quedar enganxats i van perdre 8 voltes respecte als seus rivals, a l’espera que una grua els treiés del problema.

Malgrat això, i tal com relata el Pedro, els dos pilots van treure tot el seu talent per iniciar la remuntada. Tot i el terreny perdut, van acabar sisens a la general i tercers de la categoria M10. Alonso fins i tot va realitzar la volta ràpida de la carrera en el seu torn de matinada.

Eren els inicis del que estava per venir. Ara Fernando s’embarca en una nova aventura en el món de la resistència, amb dos pilots joves com Norris i Hanson. Tenen la mateixa edat que quan Alonso va disputar les seves primeres 24 hores. El temps dirà si arriben al nivell de l’espanyol.

L'entrada Fernando Alonso ja va córrer les 24 hores de Barcelona ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Una de les claus de l’èxit en les carreres en equip és la compenetració entre els pilots. Feranando Alonso, sempre titllat d’individualista i de no ser molt bo en el treball en equip, té la seva primera gran oportunitat de demostrar que no és així. Compartirà seient amb dos joves perles que tan sols comencen a l’elit del motor. Phil Hanson, de 18 anys, ha estat el pilot més jove de la història en entrar al Top 10 de les 24 hores de Le Mans. Norris, més conegut per als seguidors de la F1, és el pilot provador de McLaren.

Els dos pilots tenen la difícil tasca de compartir cotxe amb un dels millors. Amb el suport de Zak Brown darrere, els dos van ser elegits pel màxim responsable de Mclaren, tant Phil com Hanson com Alonso han de ser un equip i posar el talent damunt la taula. Encara que això, en el món de la resistència, no et garanteix cap èxit.

Lando Norris, la perla britànica

Segurament no és la primera vegada que escolten aquest nom. El britànic, pilot provador de McLaren i que ja s’ha pujat al monoplaça de l’escuderia en els tests d’Hongria del passat estiu, on va marcar un excel·lent segon lloc és una de les esperances del panorama del motor britànic. Està cridat a lluitar entre els grans i malgrat la seva edat ja ho ha demostrat en altres categories.

El seu palmarès és dels que impacten: campió de la Fórmula 4 britànica el 2015, campió de Formula Renault 2.0 a les categories Eurocup i NEC en 2016, i campió de la Fórmula 3 europea en 2017. El millor de tot, és que tots aquests campionats els ha aconseguit sent un rookie, a la primera.

El seu principal handicap és la seva inexperiència en el món de la resistència, ja que serà la seva primera cursa. Si és capaç d’adaptar-se ràpid al cotxe i mostrar el seu talent, l’equip guanyarà possibilitats d’aconseguir un millor resultat.

 Phil Hanson, experiència en resistència

No va tenir mal ull Zak Brown quan va comptar amb els serveis de Phil per Daytona. Al talent innat de Norris se li suma l’experiència en resistència de Hanson. Es va iniciar en el campionat d’Britcar, un certamen de poca categoria a Gran Bretanya, però en la que va dominar amb el seu Audi R8.

Va fitxar per Tockwith Motorsports, i va participar l’Asian Le Mans Series, on va guanyar el campionat en la classe LMP3, guanyant a Malàisia i Fuji. La seva gran actuació li va valer un seient a la categoria LMP2 de les 24 hores de Le Mans, sent onzè a la general, però entrant en la novena posició de la seva categoria, convertint-se així, en el pilot més jove en aconseguir-ho. En aquesta carrera va compartir cotxe amb amb Karun Chandhok, expilot de F1.

United Sports junta així a joventut i experiència per intentar obtenir un bon resultat a Daytona. Per qualitat dels seus pilots no serà.

L'entrada Descobrint els companys d’equip d’Alonso a Daytona ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Els primers lliures de les 24 Hores de Daytona han estat marcats per la igualtat entre Mazda i Cadillac en la categoria de prototips. Finalment el Mazda 77 s’ha endut el millor temps (1:37.428) amb René Rast al volant. Darrere d’ell i a menys d’una dècima han acabat els Cadillacs 90 (Tristan Vautier), 10 (Jordan Taylor) i 5 (Felipe Albuquerque). El millor LMP2 ha sigut l’Oreca 78 de l’equip de Jackie Chan, amb el qual Alex Brundle ha obtingut el cinquè millor temps.

Un dels moments més destacats de la sessió s’ha donat als 10 minuts. Phil Hanson ha patit un accident amb el seu Ligier que ha provocat l’única bandera vermella de la sessió.  Malgrat que els danys no han estat greus, l’equip no ha pogut tornar a pista i cap dels seus companys, Lando Norris i Fernando Alonso, han pogut sortir a pista.

En la categoria de GTLM, Ford ha liderat amb el vehicle nº. 66, amb Joey Hand marcant la millor volta. Antonio García ha estat quart en la categoria, a sis dècimes de Hand. En GTD, l’espanyol Miguel Molina ha estat el més ràpid amb un 1:47.223.

Pel que fa a l’altre pilot espanyol, Dani Juncadella, ha estat setè en prototips, sent el tercer millor LMP2. Tots els espanyols, amb l’excepció d’Alonso, que no ha rodat, han estat els autors del millor temps dels seus respectius cotxes.

La segona sessió de lliures es disputarà avui a les 13:40 hora local (19.40 hora espanyola peninsular). Les sessions classificatòries començaran a les 15:55 hora local (21:55 a Espanya).

L'entrada Rast lidera els primers lliures i el cotxe d’Alonso s’estrella ha aparegut primer a FormulaRapida.net.