Circuit de Barcelona-Catalunya (Montmeló).- El Circuit de Barcelona-Catalunya ja està preparat per viure dos dies de màxima intensitat fent d’amfitrió de les European Le Mans Series (ELMS). El prestigiós certamen donarà inici a la tercera cita del seu calendari demà i presenta un programa digne de ser presenciat en directe.

A nivell esportiu, per la pista passaran 216 pilots, així com 98 vehicles. Les European Le Mans Series no vénen soles, sinó que porten dos campionats de suport molt atractius: la Michelin Le Mans Cup i la Clio Cup. Curses de prototips, GT’s i turismes; algunes de resistència i unes altres a l’esprint; però amb un denominador comú, l’emoció. En la nodrida graella d’ELMS es troben noms d’expilots de Fórmula 1, com el local Dani Clos; o uns altres com Bruno Senna, Jean-Eric Vergne o Will Stevens.

Demà, tots ells celebraran els assajos lliures, mentre que la Clio Cup també disputarà una sessió de qualificatius i la primera cursa del míting. Les European Le Mans Series rodaran al matí i a la nit, per provar totes les condicions a les quals hauran de fer front al llarg de la cursa, que tindrà lloc el dissabte de 18.30 a 22.30 h.

El segon i últim dia d’activitat portarà moltes altres sessions d’assaigs qualificatius i curses. En total, més de dotze hores d’activitat, des de les 9 del matí fins a les 10 i mitja de la nit. El plat estrella serà l’assalt de 4 hores de les ELMS, però hi haurà una altra cursa de dues hores de la Michelin Le Mans Cup i un últim assalt de la Clio Cup.

Venir al Circuit de Barcelona-Catalunya no només vol dir presenciar avançaments i pugnes a la pista. Fora d’ella hi haurà propostes de tota mena. Tots aquells que disposin d’una entrada de pàdoc podran accedir a la graella de sortida d’ELMS, així com a la visita del pit lane. També hi haurà una sessió d’autògrafs amb els pilots escasses hores abans de la gran cursa. El públic tindrà a la seva disposició altres propostes com ara simuladors, un circuit de cotxes de slot, inflables per als petits, i molt més.

Entrada general gratuïta i entrada de pàdoc
L’accés al Circuit de Barcelona-Catalunya és gratuït descarregant la invitació per a l’esdeveniment a www.circuit.cat.

Per gaudir de les European Le Mans Series de prop, els aficionats disposen d’entrades de pàdoc i graella per només 10€.

Accés al Circuit
El divendres s’obrirà la porta 3 a les 11.30 h, mentre que el dissabte s’obriran la 2 i la 3, a les 8.30 h. Les tribunes obertes per seguir tota l’activitat seran la Principal, la F i la G.

Els cotxes es podran estacionar al pàrquing IN6 tots dos dies, així com a l’A2 i l’A3 també es podrà estacionar el dissabte.

El Circuit disposa de diferents punts de restauració per als assistents. A més del restaurant (situat a la terrassa de boxs), hi haurà un altre punt de restauració al pàdoc i un altre darrere de la Tribuna Principal.

L'entrada Dos dies plens d’atractius amb les European Le Mans Series ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

La decisió es va prendre i es va aprovar en l’última reunió del Consell Mundial dels Esports de Motor a Rússia i la nova llista modificada ja s’ha fet pública. Els punts que s’atorguen en les principals sèries com la Formula 2, la IndyCar, la nova Fórmula 3 i el WEC (LMP1) no pateixen cap variació i seguiran sent els mateixos la pròxima temporada.

Una de les novetats de la llista és el nou Formula Regional European Championship que ha impulsat la FIA. El guanyador obtindrà 25 punts en la seva llicència, el segon 20 i 15, 10, 7, 5, 3, 2 i 1 per als pilots que acabin dins del Top 9. La nova sèrie Formula European Masters, recolzada per DTM, tindrà el mateix valor tot i no comptar amb el suport oficial de la FIA.

La Super Formula japonesa ha vist recompensat el seu creixement en els darrers anys pujant un esglaó en l’escala de valor de la FIA. El guanyador ara obtindrà 25 punts de (fins ara eren 20) i la resta dels nou primers els mateixos que la Formula 3. El campionat japonès de Super GT també ha vist augmentada la seva puntuació, de la mateixa manera que el DTM, i les dues sèries repartiran 20 punts al primer, 16 al segon i 12, 10, 7, 5, 3, 2 i 1 per a la resta del Top 9.

Per la seva banda, els campions de la Formula 3 d’Àsia i d’Amèrica seguiran rebent 18 punts. La sèrie IMSA Prototype puja a aquest esglaó i també donarà 18 punts al seu vencedor. No obstant això, no tindran el mateix repartiment per a la resta de posicions. Mentre que a les sèries asiàtica i americana es repartiran 12, 10, 6, 4, 3, 2 i 1 entre el tercer i el novè, en IMSA els pilots entre el tercer i el vuitè obtindran 10, 7, 5, 3, 2 i 1 respectivament.

La sèrie Supercars d’Austràlia també puja un esglaó i el guanyador passarà a obtenir 15 punts com en la NASCAR Cup d’Estats Units, en les Indy Lights sèries i en el WTCR de la FIA. Aquests campionats segueixen mantenint la puntuació de 12, 10, 7, 5, 3, 2 i 1 per als classificats entre el segon i el vuitè.

La resta dels campionats es mantindran igual que la temporada passada i la Euroformula Open espanyola, ara valorada de la mateixa manera que els Campionats Nacionals de Formula 3, seguirà oferint 10 punts al campió i 7, 5, 3 i 1 per als altres quatre millors pilots.

L'entrada La FIA modifica el sistema de punutuació per a obtenir la súper llicència de Formula 1 ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Durant la presentació de la totalitat dels seus equips per la temporada 2019, BMW ha nomenat a Visser i Spengler com a pilot de proves i pilot reserva, sumant-se als actuals pilots titulars Antonio Felix da Costa i Alexander Sims.

La pilot de GT4 Beitske Visser debutarà a la Formula E a l’Aràbia Saudita durant els entrenaments que tindran lloc a Riyadh just després de la inauguració de la temporada. La majoria d’equips tindran presència femenina en els seus cartells alhora que el país àrab fa certs avenços vers les dones.

Està per confirmar quin altre campionat disputarà Visser, ja sigui en GT’s o en una altre categoria, tot i que és una de les candidates a completar l’alineació del campionat femení de les W Series.

Disputarà altres competicions per fer-se un lloc entre els primers 18, mentre Spengler continuarà pilotant al DTM al costat de Philipp Eng, Joel Eriksson, Timo Glock, Marco Wittmann i un sisè pilot que serà anunciat després de les proves de debutants.

Entre els pilots habituals de BMW Andretti a la Formula E, Da Costa continuarà compromès al WEC a la categoria GTE, juntament amb Nick Catsburg, Augusto Farfus i Martin Tomczyk.

D’altra banda, Sims ha estat substituït per Tom Blomqvist a IMSA, competició en la qual BMW també comptarà amb Eng, Connor de Phillippi, John Edwards, Jesse Krohn, Colton Herta, Chaz Mostert i Alex Zanardi.

L'entrada Visser i Spengler pilots reserva de BMW a Fórmula E ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Toyota torna a guanyar, aquesta vegada amb aquestes famoses ordres d’equip de les quals tots parlen. Després d’una carrera de veritable resistència amb dues banderes vermelles i molta aigua pel mig, Fernando Alonso arribava al tram final com a líder, però una mala estratègia de parada deixava al Toyota Nº8 de l’asturià molt per darrere del Nº7 que habia parat una volta abans i tenia tot de cara per fer-se amb una victòria passada per aigua.

Les 6h de Xangai començaven sota règim de ‘Safety Car’. El cotxe de seguretat era l’encarregat de mostrar a tots els pilots l’estat de la pista, però cap ho va veure clar i als 16 minuts de començar, la bandera vermella va onejar per primera vegada en territori xinès. Hi havia massa zones amb concentració d’aigua, per la qual cosa el risc de aquaplaning era massa alt.

Sortides de pista, tocs… Després de més d’una hora de ‘Red flag’, la carrera va tornar a reprendre’s, però la pluja seguia caient incessant sobre el traçat de Xangai. 30 minuts van durar els monoplaces a pista, temps suficient perquè els Toyota de Buemi i ‘Pechito’ López es barallessin per la primera posició. El suís es posava líder i direcció de carrera decidia que aquestes no eren condicions per córrer, per la qual cosa va manar a tots els monoplaces de tornada al box durant mitja hora.

La pluja seguia i el rellotge no parava de sumar segons, minuts i hores. ‘Race Control’ va decidir tornar a sortir a pista amb el Safety Car al capdavant i després de més de 45 minuts de donar voltes a un ritme limitat, la carrera es tornava a rellançar amb Fernando Alonso en el Toyota Nº8. Les parades condemnaven a l’asturià a estar en transit, dificultat extra en condicions tan adverses. Quan tot es va recol·locar, Alonso es va trobar en la segona posició per darrere de Bruno Senna. El Rebellion havia jugat les seves cartes i li havia sortit bé.

No obstant això, la diferència de monoplaça feia que el pilot de Toyota no trigués a posar-se líder i fer lloc amb els seus perseguidors. Alonso semblava tenir la carrera guanyada, 20s de diferència amb el Nº7 semblaven suficients per portar-se una victòria més. El drama va arribar quan el cotxe de Tom Dillman es quedava parat a la recta de meta. El ‘Safety Car’ sortia a pista i el temps de l’asturià s’esfumava fins als set segons respecte a un Kobayashi que arribava fort.

Quedava hora i mitja i amb el grup compactat, Toyota decidia ficar al Nº8 a boxes. Alonso no només perdia el liderat, sinó que es ficava en problemes amb els de darrere quedant enmig de tot el transit. Mala estratègia de l’equip japonès que obligava a l’asturià a remuntar més de 30 segons.

Nakajima feia l’últim relleu en el Nº8, però Conway amb el Nº7 ja estava a 20 segons. El pilot britànic no havia de fer més que aguantar i deixar passar el temps, tot estava de cara perquè creués la línia de meta en primera posició.

Un últim ‘Safety Car’ sortiria a pista i reduiria la distància a 1.5s. Nakajima tenia l’oportunitat de donar l’assalt, però Toyota va decidir activar les ordres d’equip i fer doblet abans que jugar-se un abandonament.

Victòria per Conway, Kobayashi i ‘Pechito’ López que sumen la seva segona consecutiva en territori oriental i posa el mundial apretat amb 5 punts de diferència entre el Nº8 i el Nº7.

En tercera posició creuava l’SMP Nº11 d’Aleshin, Petrov i Button, seguit dels dos Rebellion i el DragonSpeed tancant la classificació dels LMP1.

En LMP2, el guanyador ha estat el Jackie Chan Nº32 de Tung, Aubry i Richelmi que no deixaven la primera posició ni amb aigua bullint. El DragonSpeed de Pastor Maldonado era segon i el Signatech de Lapierre, Negrao i Thriet creuava la línia de meta en tercera posició.

En GTE PRO, l’Aston Martin de Sorensen i Thim s’ha fet amb la victòria i ha superat a la dupla Porsche que completaven el podi amb Lietz/Bruni i Christensen/Estre.

L'entrada El Toyota Nº7 es fa amb una victòria a Xangai passada per aigua ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

La jornada d’entrenaments lliures del divendres va ser dominada pels Toyota, com és normal, però amb la pluja com convidada d’excepció. Ningú esperava l’aiguat, no obstant això els pilots van sortir a rodar per agafar referències de la pista en mullat.

Tothom espera que no quedi en paper mullat i és que les previsions deien que la ‘Qualifying’ seria en sec i la carrera en aigua. De moment, la classificació s’ha disputat sense una sola gota en el traçat i això ha facilitat que Kamui Kobayashi es fes amb la pole position.

El Toyota Nº7 de Kobayashi, Conway i ‘Pechito’ López s’ha fet amb el primer calaix de sortida després de marcar un 1:42.931s. La lluita pel mundial entre els dos germans d’escuderia és cada vegada més i més forta. A Fuji, el #7 va guanyar i es va acostar al #8 que aquest matí s’ha quedat amb la segona posició.

Amb Fernando Alonso a la sala de màquines, l’equip format per l’asturià, Sebastien Buemi i Kazuki Nakajima queien derrotats davant dels seus companys d’equip i es quedaven amb la segona plaça a 0.228s.

És sorprenent la poca diferència entre el món ‘hybrid’ del Toyota i el bon rendiment de l’equip Rebellion Racing #1 durant els entrenaments i la classificació. André Lotterer ha quedat tercer i ha marcat la seva volta més ràpida en 1:43.218s, 0.287s més lent que Alonso.

Si les distàncies de mantenen, Rebellion podria donar la sorpresa i jugar per primera vegada cara a cara amb els Toyota que no donaven possibilitats a l’equip SMP Racing. Egor Orudzhev marcava la quarta millor volta, 1:43.870s. El rus s’ha trobat molt còmode a Xangai, però s’ha quedat a 0.939s del crono de Kobayashi.

Mathias Beche acabava la sessió en la cinquena posició i quedava qüestionat després de ser superat per més d’un segon a les mans del seu company d’equip Lotterer.

El Dragon Speed de Renger Van Der Zande marcava el sisè millor temps, per davant del SMP de Vitaly Petrov i el Bykolles de Tom Dillmann.

#7 @Toyota_Hybrid car driven by @kamui_kobayashi and @Mikeconway26 takes pole position for #6hShanghai, Anglo/Japanese pair set average lap time of 1m42.931s to claim second pole position of the season.

Congratulations! #WEC pic.twitter.com/5TVxA1fxpg

— WEC 🇨🇳🐲 (@FIAWEC) 17 de noviembre de 2018

En el LMP2, doblet de l’equip xinès Jackie Chan DC Racing. Ho-Pin Tung i Gabriel Aubry han donat la sorpresa i han marcat la volta més ràpida de la categoria, 1:48.888s. El pilot corre a casa i això li ha servit per superar al seu company d’equip, Nabil Jefri que s’ha fet amb la segona plaça.

Doblet del Jackie Chan que no ha hagut de patir amb l’equip Dragon Speed i és que amb Roberto González a la palestra, el #31 s’ha quedat amb la tercera posició a més de mig segon.

#Mighty38 @DCRacing_Team @JotaSport‘s @hopintung & @GabrielAubry8 get the #6hShanghai LMP2 Pole Position at their home round! 🇨🇳😊

Huge congrats! 恭喜恭喜！#WEC pic.twitter.com/HjxN2FY98v

— WEC 🇨🇳🐲 (@FIAWEC) 17 de noviembre de 2018

A Gran Turismes, el Ford Chip Ganassi Team UK #66 ha estat el més ràpid amb un 1:58.627s. Stefan Mucke i Olivier Pla han superat per 0.2s al BMW de Tomczyk i Catsburg. La lluita a GTE PRO serà molt interessant. El tercer classificat és un altre constructor diferent, Aston Martin. Alexander Lynn i Maxime Martin han marcat un 1:59.000s i s’han quedat a 0.3s de la primera posició de la categoria.

En la categoria AM, l’Aston Martin #98 de Dalla Llana, Lamy i Mathias Lauda ha estat el més ràpid. Han marcat el millor temps per davant de l’equip Dempsey de Ried, Andlauer i Campbell que s’han quedat una desena per darrere.

L’equip Spirit of Race tanca el TOP3 de la categoria GTE AM. Encapçalat per Flohr, Castellacci i Fisichella, han parat el crono en 2:02.090s, 0.2s més lent que el temps de l’Aston Martin.

L'entrada Kamui Kobayashi supera a Alonso i es fa amb la segona pole de la temporada pel Toyota #7 ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

FREE PRACTICE 1

Amb el traçat de Xangai mullat, els prototips i els GTE sortien a pista per donar les seves primeres voltes del cap de setmana i començar a encarar reglatges per fer un bon paper en la carrera del diumenge.

Deixant fora als dos Toyota que juguen per separat, els altres LMP1 s’han barallat per estar en la tercera posició, lloc que ha aconseguit el SMP #17 de Sarrazin, Orudzhev i Isaakyan. La lluita pel bronze ha estat entretinguda i és que tan sol 0.7s separen al tercer del setè. El diumenge es veurà una guerra per ser el millor de la resta del món que pot ser el més interessant del cap de setmana.

Després de més d’una hora d’entrenaments lliures, el Toyota Nº8 de Buemi, Nakajima i Fernando Alonso ha estat el més ràpid i el més actiu de la sessió amb 39 voltes i un 1:54.768s. Explicant que ha estat una sessió en mullat, el crono del Toyota no és per res dolent.

El que sí s’ha quedat en fora de joc ha estat el seu germà Nº7, encapçalat per Conway, Kobayashi i ‘Pechito’ López. Segona posició a més d’1.5s. Probablement sigui qüestió de reglatges ja que la diferència entre tots dos monoplaces no és tan gran.

L’SMP Racing #17 de Sarrazin, Orudzhev i Isaakyan s’ha fet amb la tercera plaça amb un bon 1:58.880s a 4s del crono del primer Toyota. Bon nivell el que ha presentat l’equip rus que sembla estar per davant del Bykolles de Webb, Dillmann i Rossister. El #4 ha acabat en la 4ª posició a +0.039s del SMP. Les diferències són mínimes i la lluita estarà servida amb el Rebellion #3 com a espectador de luxe. El monoplaça de Beche, Laurent i Menezes ha estat 5è i s’ha quedat a +0.213s.

Tancant les set primeres posicions de la primera categoria, el Rebellion de Jani, Lotterer i Bruno Senna i el SMP d’Aleshin, Petrov i el campió de la Superformula, Jenson Button.

Encara en prototips, en la LMP2, el Jackie Chan de Jaafar, Tan i Jefri s’ha fet amb la primera posició amb un 2:02.923s. L’equip xinès ha superat al Racing Team Nederland #29 i al TDS Racing de Perrodo, Vaxiviere i Duval que s’ha quedat a 1.3s del millor crono de la categoria.

Passant a la categoria de GTE, bon inici del BMW #81 que s’ha imposat al Porsche de Liets i Bruni i a l’Aston Martin de Lynn i Martin. Sorprèn el mal inici del Coverte i el AF Corse que s’han quedat a un pas de ser superat pel Dempsey #77 i el Clearwater #61 amateurs.

Dels AM, la gran sorpresa ha estat el TF Sport #90 de Yoluc, Adam i Eastwood que s’han quedat amb la 17ª posició general i s’ha quedat a poc menys de dos segons del primer BMW PRO.

FREE PRACTICE 2

Cel negre i molta pluja en el traçat de Xangai que deixava moltes voltes, però pocs temps per als entrenaments lliures 2 del cap de setmana. El Toyota Nº7 de Conway, Kobayashi i ‘Pechito’ López ha estat el més ràpid amb un 2:02.259s. El Nº8 d’Alonso s’ha quedat a 0.245s i el Rebellion de Beche, Laurent i Menezes, tercer a 0.169s. Molta igualtat en una sessió que no s’ha de prendre en consideració pel poc competitiu que han estat els monoplazas en condició de pluja extrema.

En la categoria de LMP2, el Jackie Chan de Jaafar, Tan i Jeefri tornava a ser el més ràpid, seguit de Signatech de Lapierre i el TDS de Perrodo que s’han quedat a menys d’un segon entre ells.

A nivell de GTE, el AF Corse de Pier Guidi ha estat el més ràpid i ha marcat un 2:14.315s. El BMW de Blomqvist i el Aston Martin de Lyn han completat el TOP3 de la categoria. Molta igualtat i temps molt lents que han deixat al Spirit of Race de Flohr com més ràpid dels GTE AM.

L'entrada Els Toyota dominen els lliures a un Xangai passat per aigua ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Així ho ha confirmat el mateix circuit aquest matí. Serà una gran oportunitat perquè tots els participants facin les seves proves: nous automòbils, pilots o components en un entorn competitiu.

La primera cursa de la temporada del WEC 2019 serà les 4 Hores de Silverstone l’1 de setembre, cinc setmanes després del propi esdeveniment al Circuit de Barcelona-Catalunya.

També s’ha anunciat que el diumenge 15 de desembre es realitzarà, en el Circuit Internacional de Bahrain, el test de rookies de la temporada 2018-2019. Serà després de la quarta ronda de la vuitena temporada del WEC, després de les 8 Hores de Bahrain.

Els rookies nominats pel WEC seran premiats amb un mínim de 30 voltes durant el dia de test. A més, durant aquestes cinc hores de temps, els altres competidors del WEC podran aprofitar, si ho desitgen, per a realitzar més proves, practicar i avaluar als seus pilots.

El FIA WEC està format per 30 equips dividits en diferents categories: les de prototips (LMP1 i LMP2) i els de GT (LMGTE PRO i LMGTE AM). Cada un d’aquests vehicles inscrits poden ser pilotats per grups de fins a tres pilots.

Entre els participants de la temporada 2018-2019 destaquen noms com el de Fernando Alonso, líder de la classificació LMP1 amb Toyota. També podem trobar pilots coneguts com Jenson Button, Sébastien Buemi, Pastor Maldonado, Giedo Van der Garde o Kamui Kobayashi.

– Calendari del WEC:

24 i 25 de juliol de 2019: Prologue.

1 setembre 2019: 4 Hores de Silverstone.

6 d’octubre de 2019: 6 Hores de Fuji.

10 novembre 2019: 4 Hores de Xangai.

14 desembre 2019: 8 Hores de Bahrain.

15 desembre 2019: test de rookies.

1 de febrer de 2020: 6 Hores de São Paulo.

Març de 2020: 1.000 Milles de Sebring.

2 de maig de 2020: 6 Hores de Spa-Francorchamps.

13-14 juny de 2020: 24 Hores de Le Mans.

L'entrada El Prologue del FIA WEC es disputarà al Circuit de Barcelona-Catalunya ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Toyota torna a ser el rei del campionat. Després de la tremenda patacada en Silverstone amb les dues desqualificacions, l’equip japonès ha tornat a regnar, i aquesta vegada al seu propi territori, en les 6H de Fuji.

El Toyota Nº8 de Fernando Alonso sortia des de la ‘pole position’. Amb unes condicions de pluja, tots els cotxes sortien amb goma d’aigua i Nakajima es mostrava molt ràpid en aquest tipus de condicions.

Es parava el semàfor i començava una de les millors carreres de la temporada. La pluja queia en el traçat de la Muntanya Fuji com ho feia quan James Hunt i Niki Lauda es jugaven en mundial. Nakajima anava al capdavant i hi obria temps amb el Toyota de Kobayashi que ràpidament es posava en la segona posició.

Deixava de ploure al territori japonès i el Toyota Nº7 aprofitava per fer el primer relleu i el canvi de gomes. ‘A priori’, decisió arriscada de l’escuderia japonesa que es jugava el liderat amb els seus companys d’equip.

Sortia el ‘Safety Car’ a causa d’un accident i el Nº8 entrava a boxes per fer el primer relleu. Els enginyers van decidir no fer el canvi a gomes de sec i, encara amb el cotxe de seguretat en pista, van haver de tornar a parar per posar pneumàtics ‘slicks’.

El Toyota Nº8 havia perdut molt temps per un error imperdonable en la primera hora. S’anava el ‘Safety Car’ i Mike Conway començava a tirar com un desesperat. El pilot anglès sorprenia amb el seu gran nivell. Obria espai amb Buemi.

Amb el següent relleu, Alonso retallava temps, però els problemes començaven en el coche Nº8. Tant Buemi com l’asturià reportaven sobreviratge amb les gomes gastades. El Nº7 semblava no tenir aquest problema, per la qual cosa ‘Pechito’ obria cada vegada més lloc.

Espai que es mantindria fins al final amb l’estratègia de Toyota d’acabar amb els dos japonesos al comandament dels cotxes. Kamui Kobayashi passava primer la línia de meta, seguit de Kazuki Nakajima a 11 segons.

El Toyota Nº8 de Nakajima, Alonso i Buemi segueixen amb el liderat del campionat, però amb aquesta victòria, el Nº7 s’acosta i s’espera un final de mundial disputat.

En la tercera posició, el Rebellion de André Lotterer que arribava a la bandera de quadres quatre voltes per darrere. Jenson Button creuava la línia de meta en el quart lloc. El pilot britànic a comandaments del SMP Racing havia arribat a rodar en la primera posició al començament de la carrera, però els Toyota són intractables. Tancant la classificació de LMP1, l’equip Bykolles amb James Rossiter al volant.

Jazeman Jaafar i el Jackie Chan DC Nº37 han estat els guanyadors de la categoria LMP2. L’equip xinès ha aconseguit doblet, posant al Nº38 en la segona posició. André Negrao i l’equip Signatech Alpine creuava la bandera de quadres en la tercera posició.

En Gran Turismes, victòria del Porsche Nº92 de Kevin Estre. Gran carrera dels GTE PRO que han posat una mica de salsa a una prova que ha anat a menys quan s’ha acabat la pluja.

En segona posició, el BMW Nº82 de Tom Blomqvist, seguit del Ford #67 d’Andy Priaulx. La primera categoria de GT’s ha estat molt animada, tres fabricants en les tres primeres posicions i els tres en la mateixa volta.

En GTE AM, victòria del Team Project1 de Jorg Bergmeister. El Cotxe Nº56 s’ha fet amb el guardó de la categoria en una carrera més que interessant amb els tres primers a menys de 30 segons.

En la segona posició, Matteo Cairoli amb el Dempsey-Proton Racing. Al control del Porsche Nº88, el pilot italià s’estrenava en el WEC i ho ha fet amb una segona posició més que respectable.

Tancant el podi de la categoria més petita del mundial, Jonathan Adam amb l’Aston Martin de TF Sport. El Nº90 ha creuat la línia de meta a 28 segons, temps que han mantingut al llarg de tota la carrera i que feia que cap d’ells es pogués prendre un descans en les 6 hores que ha durat la carrera.

La propera cita del mundial serà en 32 dies amb les 6H de Xangai.

L'entrada Doblet de Toyota en les 6 Hores de Fuji ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

De totes maneres, la cosa es va complicar a la classificació d’ahir quan es va desqualificar al cotxe #7 per irregularitats en el seu mesurador de carburant, havent de prendre la sortida des del carril de boxs i havent d’esperar a que els seus rivals realitzin una volta al circuit de Spa-Francorchamps. Per tant, aquell era un dels focus d’atenció, la remuntada del prototip japonès.

D’altra banda, hi havia el debut de pilots com Fernando Alonso, Jean-Éric Vergne o la tornada a les curses de Pastor Maldonado, aquests dos últims a la categoria de LMP2. L’inici de la cursa va ser accidentat ja que hi va haver diversos tocs entre els GT de la categoria amateur i el Porsche de l’equip Gulf va haver de estavellar-se contra els murs al sortejar Les Combes per tal de no impactar amb altres competidors. Allò va obligar al cotxe de seguretat a fer acte de presència. Una cosa que va ajudar, en gran mesura, al Toyota #7, que li va permetre enganxar-se al grup a les primeres de canvi.

A poc a poc, anaven passant les hores i s’anaven desenvolupant les lluites, especialment en les categories de GT, on els Ford i els Porsche 911 RSR es veurien embolicats pel liderat de la seva categoria reina fins que Harry Tincknell, seguint el rebuf del seu company d’equip, va perdre el control del cotxe tal com ho va fer Pietro Fittipaldi en la jornada d’ahir a Eau Rouge, acabant amb la cursa del Ford GT #67 i obligant al cotxe de seguretat a fer una segona aparició.

De fet, els accidents han estat a l’ordre del dia. Ja superada la meitat de la cursa i apropant-la més al final que al seu inici, una lluita entre els Rebellion i el SMP Racing #17 acabaria malament. Tan sols quedava una hora de cursa quan Matevos Isaakyan va perdre el control del seu cotxe al Radillon, destrossant el seu LMP1 i obligant al cotxe de seguretat a fer una nova visita al traçat belga. Allò anava a obrir una nova cursa a l’esprint.

Els dos Toyota quedarien separats per uns pocs segons, completant així la remuntada del #7 mentre que a LMGTE PRO el Ford #66 quedaria separat per poc temps dels dos Porsche. A la categoria petita de GT, els dos Aston Martin. Ha estat una última hora frenètica en què tothom buscava millorar la seva posició, fins i tot a LMP2, la categoria menys disputada, però la lluita pel segon calaix del podi entre les dues unitats de l’equip gestionat per Jackie Chan i l’Alpine Signatech Matmut va ser espectacular.

Finalment, la bandera a quadres la va rebre un pletòric Fernando Alonso que torna a guanyar una cursa 5 anys després. A LMP2 va vèncer el G-Drive Racing mentre que a LMGTE PRO va vèncer el Ford de Chip Ganassi supervivent i a la categorñia petita va haver doblet d’Aston Martin.

Tot a punt per al gran espectacle de les 24 hores de Le Mans a mitjans de juny.

Traducció de l’article original en espanyol de Carles Segalés a FormulaRapida.net.

L'entrada Toyota Gazoo Racing venç sense oposició en unes accidentades 6 hores de Spa ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

El pilot colombià Juan Pablo Montoya, qui és ja un experimentat pilot a Long Beach, va marcar la pole el divendres a la tarda durant els entrenaments classificats, la qual va ser la primera per ell a l’IMSA, i la primera també per al seu cotxe, l’Acura ARX -05 Prototype, amb un temps d’1:12.922. El número 6 de The Acura va marcar el temps per davant del Whelen Engineering Racing de Felipe Nasr i del Mazda Team Joest de Harry Tincknell.

A la cursa, Alburquerque va prendre el liderat a 40 minuts del final gràcies a un impressionant pit stop. Tot i això, els que van liderar la cursa la major part del temps van ser Juan Pablo Montoya i Felipe Nasr.

La segona plaça va ser per al número 2 del Tequila Patró ESM Nissan de Ryan Dalziel i Scott Sharp, que van repetir el resultat de 2017. El podi va ser completat per Jordan Taylor i Renger van der Zande del Wayne Taylor Racing, els quals van desaprofitar la seva oportunitat d’aconseguir la quarta victòria consecutiva a Long Beach.

Pel que fa a la classificació del campionat, Alburquerque-Barbosa (Mustang Sampling Racing) lideren amb 91 punts, només 5 més que el tàndem Curran-Nasr (Whelen Engineering Racing. Tercers són Braun i Bennet (CORE Autosport) amb 12 punts menys.

En el campionat de constructors, Cadillac està situat per davant de Nissan amb un avantatge de 7 punts.

La següent carrera de l’IMSA Weather Tech Championship serà el 6 de maig a Mid-Ohio a Lexington, Ohio.

L'entrada Mustang Sampling Cadillac s’endú la segona victòria de la temporada a Long Beach ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Lammers deixarà el seu seient a De Vries després de disputar la seva edició número 24, de les 24 hores de Le Mans. El pilot de 61 anys, també correrà la prova inaugural a Spa. Així doncs, després de les dues primeres cites de la temporada, De Vries es muntarà al cotxe de Frits van Eerd, propietari de l’equip, i de Giedo van der Garde, expilot de Fórmula 1. Ho farà amb el Dallara P217 amb el qual es presenta l’equip al WEC.

El pilot júnior de Mclaren mostrava la seva alegria després del fitxatge: “No vaig necessitar molt de temps per dir que si. Ho estic esperant, ja que és un projecte de prestigi i serà una gran aventura. Encara he conduit el cotxe, però he sentit que és un gran automòbil i es veu molt bé”, afirmava el pilot de 23 anys que combinarà el seu nou seient al WEC amb el que ja té a Fórmula 2 amb l’escuderia Prema: “El calendari coincideix amb el meu, perquè la segona meitat de la temporada serà una mica més tranquil·la ja que no anem a l’estranger”.

El debut del pilot holandès serà a l’agost en el traçat de Silverstone. Participarà també a les 24 hores de Le Mans de 2019, ja que la present temporada del WEC consta de dues 24 hores de Le Mans.

L'entrada De Vries fitxa per Racing Team Nederland per al WEC ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Sarrazin, que també és expilot de Peugeot, va participar en un total de 37 carreres amb l’escuderia Toyota, aconseguint tres victòries i dos podis a la mítica prova de Le Mans, un el 2013 i l’últim el 2016.

Boris Rotenberg, fundador de SMP Racing anunciava així el fitxatge de Sarrazin: “Em complau donar la benvinguda a Stephane a les files de SMP Racing. És un pilot realment universal i lluitador que prendrà part en les seves edicions 17 i 18 de Le Mans sota la bandera russa. Estic segur que la valuosa experiència que va obtenir en Toyota … ens ajudarà en el nostre debut a la categoria LMP1 amb el prototip BR Engineering Russian”.

Stephane Sarrazin també tenia les seves paraules per al seu nou equip: “Aquest és un nou desafiament i una excel·lent experiència per a mi després de sis temporades de treball amb Toyota. Amb SMP Racing, ho sé des de fa molt de temps, aquest és un equip fort i experimentat . i estic convençut que aconseguirem tots els objectius establerts amb aquest nou automòbil BR1 de la classe LMP1. Per fer això, posaré tota la meva força, tota la meva actitud positiva i experiència acumulada”.

També des de la seva ex escuderia, el president de Toyota Gazoo Racing, Histake Murata han volgut enviar un missatge en un comunicat: “Stephane és un dels nostres pilots originals de Le Mans des de 2012, així que hem experimentat moltes emocions juntes. Va portar experiència i determinació al nostre projecte, contribuint significativament al desenvolupament del nostre equip i la nostra tecnologia. per això, li agraïm sincerament i li desitgem el millor per al futur. Estem ansiosos per competir novament amb Stephane en WEC aquesta temporada, que esperem sigui emocionant per als fanàtics de la resistència”.

L'entrada Stephane Sarrazin fitxa per SMP Racing ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Repassem tots els cotxes als que s’ha pujat Alonso amb un objectiu esportiu (obviem per tant les màquines històriques o els cotxes per a espectacles, però si tenim en compte els test a circuit) per tal de poder donar un vol per la història del bicampió del món espanyol.

Des del Coloni de la Fórmula Nissan fins el McLaren MCL33 amb motor Renault, passant pels cotxes amb els quals va ser campió del món de Fórmula 1 i alguns test menys coneguts com el del Jaguar R3 a l’any 2002 o el Ferrari F60 de 2009 amb el que va iniciar el seu camí de color vermell.

L'entrada Galeria de fotos: Tots els cotxes de Fernando Alonso ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Ya es coneixien alguns dels pilots encarregats de defensar la marca americana però avui s’han conegut els 12 pilots que participaran a la proba el propermes de juny. En el coche amb el dorsal 66 s’hi troben Stefan Mücke, Oliver Pla i Billy Johnson forman un trio força competitiu i aspiren a tot.

D’altra banda, al 67 veurem a Andy Priaulx, Hayyr Tincknell i Tony Kanaan. L’ex pilot de Ganassi a l’IndyCar amplia la seva experiencia i viatjarà a Europa en busca de guanyar una de les curses més prestigioses del món. Al 68 hi seràn Joey Hand, Dirk Müller i Sebastian Bourdais meintres que al 69 veurem pilotant a Ryan Briscoe, Richard Westbrook i Scott Dixon, que també competeix a l’IndyCar amb Ganassi i, de fet, será el pilot principal del equip al campionat americà.

L'entrada Ford anuncia als seus pilots per a les 24 hores de Le Mans ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Alonso està allà per això, per guanyar el WEC, però principalment, per guanyar les 24 hores de Le Mans. La màquina la té, però cal recordar que Toyota no ha guanyat  mai aquesta prova. Un repte més a l’esquena de l’espanyol, un repte més que aquest any més que mai estan obligats a superar. Lluny del estressant món de la F1, Alonso va mantenir conversa amb la premsa nacional desplaçada fins allà i on va analitzar la dura temporada que l’espera.

L’espanyol ha destacat l’electrònica com a principal diferència entre els monoplaces de la F1 i els cotxes del WEC: “Segurament la major diferència sigui la tracció integral del Toyota, que et canvia la manera de conduir i accelerar a la sortida de les corbes. Té també molts més sistemes electrònics que a la Fórmula 1, hi ha més llibertat en aquest sentit. Per exemple, hi ha control de tracció i està molt desenvolupat i és sofisticat. A l’hora de conduir necessites recolzar-te molt més en l’electrònica que a la Fórmula 1″, afirmava Alonso.

Fernando ha destacat la importància de la fiabilitat dels cotxes de Toyota, principal prioritat: “Aquí es busca la resistència, la fiabilitat total i encara que les prestacions importen, són la segona prioritat. Per tant, els tests estan enfocats a la resistència, a provar parts i portar-les al límit”, deia Fernando que lloava el treball del seu equip: “Toyota té experiència per tots aquests últims anys amb un grup de pilots amb experiència i diversos anys en el WEC així que l’adaptació és molt més fàcil amb aquesta estructura al darrere”.

A més, ha afirmat que des de l’escuderia nipona, no pensen en els seus rivals sinó en una mentalitat guanyadora contra ells mateixos, sobretot per al desafiament de Le Mans: “Per Toyota no hi ha competició amb els rivals. El desafiament és de Toyota contra Le Mans. És el gran desafiament perquè la prova ja et posa al límit. Més que estar pendents dels ‘rivals’, el desafiament és contra la carrera i aquesta és la grandesa del projecte“.

A més, no va desaprofitar per enviar un missatge d’optimisme respecte a la gran cita del certamen del WEC: “És participar en una cursa mítica i dins dels participants estic segur que estic en el millor equip i això em dóna seguretat. Hi ha molt a guanyar i molt a perdre però … quan hi ha alguna cosa que guanyar, val la pena”, deia Alonso a més de destacar Le Mans com el circuit al que li té més ganes: “L’he vist moltes vegades però no el conec. He estat … i vull conèixer-lo. Per exemple, Spa serà divertit. És un circuit que a tots ens encanta i serà interessant, però Le Mans és el que més curiositat em produeix”, comentava el de Toyota.

Al de Mclaren no li preocupen tant els caps de setmana de carrera, sinó tot el que comporta córrer en dues categories, encara que està confiat de poder fer-ho: “En aquest calendari, el que menys tinc són carreres. Conduiré 27 diumenges però faré 30 esdeveniments de publicitat, nombrosos test; vaig fer un i me’n queda un altre, i també els de Fórmula 1. Conec el meu cos i sé com fer-ho. Les carreres no em preocupen però les altres activitats, hauré de planejar-perquè no em consumeixin tanta energia. Serà important aquest any gestionar el temps”.

Per acabar, Alonso és caut en afirmar que tenen el millor cotxe, tot i que destaca que la tecnologia hibrida que munta el seu Toyota, és gairebé imbatible: “Això és el que volem i el que se suposa però el veurem en les primeres carreres. La tecnologia híbrida en aquest tipus de cotxe és pràcticament imbatible per estalvi de carburant i les prestacions que pots treure. Se suposa que som el cotxe de referència i si acaba sent així, el gaudirem. De vegades el tens, altres no, però com moltes vegades ens ha tocat no tenir-lo, caldrà aprofitar-ho i treure avantatge d’això”.

Té fam de carreres, de guanyar. Toyota li brinda l’oportunitat perfecta

L'entrada Alonso sobre Le Mans: “Estic en el millor equip i això em dóna confiança” ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

A finals de la temporada 2017, després d’haver disputat diversos tests de manera aparentment satisfactòria amb Renault i Williams, tot indicava que Robert Kubica podria tornar el 2018 a la Fórmula 1, després de set temporades fora de la categoria a causa de la greu lesió que va patir en un ral·li a principis de 2011. El seu retorn s’hagués produït en la formació de Grove.

Finalment, l’equip liderat per Claire Williams va decidir fitxar Sergey Sirotkin per reemplaçar el retirat Felipe Massa, quedant Kubica com a pilot de proves i reserva de l’equip.

Aquest paper no impedeix que el polonès pugui buscar un lloc on córrer en una altra categoria, i el polonès ha anunciat que disputarà tres dies de tests al circuit de Motorland Aragó amb l’equip Manor del WEC, que disputarà la supertemporada en la categoria LMP1 amb un Ginetta no híbrid. Kubica ja va córrer per Manor al GP de Macau de 2004, on va fer la Pole i va ser segon en cursa.

D’aconseguir bons resultats en aquests tres dies de tests (del 19 al 21 de febrer), Kubica podria ser fitxat per l’equip per disputar la temporada completa, que seria la primera per a ell en la categoria. Recordem que l’expilot de BMW Sauber i Renault a la F1 ja va ser anunciat com a pilot del WEC per ByKolles per a la temporada 2017, un acord que es va cancel·lar abans que comencés la temporada.

Si s’acaba unint a l’equip, seria el primer company de cotxe d’Oliver Rowland o de Charlie Robertson, que són els pilots actualment confirmats per a cada un dels dos cotxes de Manor. El canvi de data de les 6 Hores de Fuji li permetria disputar tota la temporada sense comprometre les seves obligacions amb Williams.

L'entrada Robert Kubica provarà un LMP1 de Manor i podria unir-se a l’equip ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Nelson Piquet Jr. no deixa de sorprendre amb les seves declaracions tan directes contra rivals o equips. Dies enrere, el periodista brasiler col·laborador a Grande Premio, Rodrigo Mattar, va entrevistar al pilot de Panasonic Jaguar Racing a Rio de Janeiro. Entre molts temes que es van tocar en la conversa, com bé va ser la rivalitat amb Lucas di Grassi de la que va deixar alguns encàrrecs per al seu compatriota, també va voler relatar les seves sensacions amb Rebellion al WEC.

Piquet Jr. va participar a tota la temporada de 2017 del WEC a la categoria LMP2 amb Vaillante Rebellion al Oreca 07 #13. Va disputar totes les curses excepte la quarta ronda a Nürburgring, i va disputar per segona vegada les 24h de Le Mans en Prototips. Després d’un novè lloc en el seu debut, al 2017 el Rebellion #13 va finalitzar dins el podi de la general, però una irregularitat tècnica del seu equip els va privar d’aquesta excel·lent posició en ser desqualificats de la cursa.

Segons va revelar Piquet a Rio, va ser un dels detonants que li va fer explotar contra el seu equip. “Va ser una puta merda. Mathias Beche no obria la boca per parlar res perquè depenia del lloc de treball. No parlava res, no reclamava”, va comentar exaltat el brasiler.

Amb la possibilitat de títol dels seus companys al cotxe #31, les coses van anar a pitjor i amb la típica grotesca expressió del campió de la Formula E de 2014/2015, ho va explicar així. “Jo enviava a tothom a prendre pel cul. Vaig sortir de l’equip a causa d’això. En diverses ocasions havia d’aixecar el peu per no gastar pneumàtic, corrent poc. Per això, vaig optar per l’opció de canviar el WEC per el Stock Car, perquè jo vaig aprendré molt més i financerament és molt millor. A Rebellion, ells van privilegiar l’altre cotxe amb tres enginyers i el nostre tenia un al costat d’un altre a temps parcial. Van fer tot el possible per invertir a l’altre cotxe quan van començar a tenir avantatge en el campionat en deprimint del nostre”, afirmava contundentment.

La segona part de la temporada les coses encara van ser pitjor, i segons Piquet, a Fuji tot va acabar per destrossar-se completament. “L’altre cotxe va tenir una sort enorme en col·locar-los un motor molt bo a partir de la segona meitat de la temporada mentre el nostre estava per sota de la mitjana. Això va fer una diferència molt gran. Des d’aquest punt en endavant, l’equip va voler que els ajudéssim i aquí van començar les confusions i un mal estar dins de l’equip que es va agreujar a Fuji. En David va poder denunciar a l’equip si ells feien això i llavors ens van passar a perjudicar. Erraven el calibratge del nostre cotxe ‘sense voler’ i el cotxe era lent”, ressaltava un Piquet amb una expressivitat molesta.

A tot això, al Japó va tenir un contratemps amb el seu company d’equip, Bruno Senna, el que encara va augmentar la pressió dins l’estructura de Rebellion. Tot i així, Piquet va tenir bones paraules per al seu també compatriota, tot el contrari que va fer el seu pare amb la família Senna en els seus dies.

“Al Japó, Bruno em va tirar fora de pista al primer revolt. Si jo estigués en el seu lloc, en la situació de lluitar per un títol, faria les mateixes coses. Bruno és una persona molt bona. No som més pròxims perquè ara hem pres camins diferents, estarem en categories diferents i ens veurem molt poc. Ell es posa una mica a la defensiva, crec, a causa de tots els atacs del meu pare contra Ayrton Senna en el passat. Però m’agrada molt. Té molt més a oferir que altres pilots”, prosseguia ‘Nelsinho’ amb la seva explicació.

Finalment, va ser preguntat per la possibilitat de tornar a la categoria. Per a aquest 2018 Piquet té previst acabar el campionat mundial de Formula E i endinsar-se en una temporada completa al Stock Car brasiler, on es veurà les cares amb Di Grassi. Tot i això, està buscant la possibilitat de disputar, de nou, les 24h de Le Mans. “Amb un bon cotxe és possible que puguem fer la cursa. Estem negociant. Al principi, volíem que jo fes també Spa i una jornada de test al Paul Ricard. Però no la vaig fer. La prioritat és estar al Stock, el que limita la meva participació al Mundial de Resistència. Tot i així, podrem tancar un acord per córrer de nou al LMP2“, ha conclòs.

L'entrada Piquet Jr. sobre la seva època a Rebellion: “Enviava a tothom a prendre pel cul” ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

L’Automobile Club de l’Ouest (ACO) ha “reclutat” Wolfgang Ullrich com a conseller especial després d’haver acabat (el passat decembre) la seva etapa a Audi -la qual ha durat 24 anys-. “Ell ha acceptat la nostra invitació d’unir-se a l’ACO. El Dr. Ullrich ens aportarà la seva experiència i el seu talent des del seu nou rol de conseller” ha dit satisfet Pierre Fillon, president de l’ACO.

Ullrichha descrit el motorsport com “el seu primer amor” i ha dit que podria aportar “el seu coneixement  per tal que ofereixi una nova perspectiva”. “El meu objectiu és trobar la manera de fer que les carreresde resistència segueixin sent igual d’importants del que ho son avui en dia”.

Wolfgang Ullrich, (nascut a Vienna, Austria) va ser el cap d’Audi Motorsport des del 1993. Amb ell al capdavant l’equip alemany va guanyar les 24 hores de Le Mans 13 cops: del 2000 al 2002, del 2004 al 2008 i del 2010 al 2014.

A més, compaginarà el seu paper de conseller a les 24 hores de Le Mans i de promotor del WEC amb les classes que impartirà a la Universitat de Viena.

L'entrada L’excap d’Audi Motorsport tindrà un rol de conseller a les 24 hores de Le Mans ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

L’equip Rebellion Racing aspira a ser, a la ‘supertemporada’ del WEC que arrencarà el proper mes de maig, l’alternativa a Toyota més forta a LMP1. L’escuderia suïssa compta amb un LMP1 no híbrid i una alineació de pilots d’allò més completa, amb pilots que ja pilotaven per ells l’any passat a LMP2 (Bruno Senna i Mathias Beche), pilots procedents de Porsche, marca que s’acaba de retirar del mundial (André Lotterer i Neel Jani), i pilots procedents d’altres equips o categories (Thomas Laurent i Gustavo Menezes).

Els pilots escollits ja s’havien donat a conèixer, només faltava saber com els distribuirien entre els seus dos cotxes. Ahir es va desvetllar la llista d’equips inscrits, i a Rebellion tan sols constava Lotterer al cotxe nº. 1 i Laurent al nº. 3; veient-se la etiqueta ‘TBA’ (pendent d’anunci) a la resta de pilots.

Tan sols un dia més tard, l’equip ha confirmat que, qui acompanyarà Lotterer en el nº. 1 és Jani, amb qui ja va compartir cotxe a Porsche, i Senna, campió de LMP2 l’any 2017. Al nº 3, seran Laurent, Menezes i Beche. Els suïssos disposen d’alguns dels millors pilots de la graella, especialment al cotxe nº. 1, i tenen com a objectiu arribar a plantar cara a Honda.

La temporada 2018-19 del Mundial de Resistència donarà començament el 5 de maig, a les 6 hores de Spa-Francochamps la ronda inaugural d’aquesta ‘supertemporada’ que durarà més d’un any i comptarà amb dues edicions de les 24 Hores de Le Mans, sent la de 2019 l’última cursa de la temporada.

L'entrada Rebellion confirma la distribució dels seus pilots entre els seus dos cotxes ha aparegut primer a FormulaRapida.net.

Ficar-se de peus a la galleda és una expressió col·loquial que significa ficar-se en problemes. Aquesta és la sensació que dónen la FIA i el ACO després de confirmar que s’avancen les 6 hores de Fuji, prova programada pel 22 d’octubre d’aquest mateix any.

Aquesta data s’ha confirmat avui mateix en l’habitual roda de premsa de l’ACO, organitzador de les 24 hores de Le Mans i el WEC. De fet, és l’únic canvi logístic i potser serà el que més polseguera aixecarà. Ni deu minuts després de l’anunci, i ja havia pilots que s’han queixat públicament.

Es veritat que tenir a un bicampió mundial de F1 com Fernando Alonso a la graella no passa sempre. Les 500 milles d’Indianàpolis i les 24 hores de Daytona han vist com els seus números creixíen de forma exponencial, i l’ACO no ha volgut ser menys. Perque sí, Fernando Alonso es el motiu d’aquest canvi de data, tot i que l’asturià no ha sigut qui ha demanat el canvi.

Ha estat Toyota. La marca japonesa té agafada la paella pel mànec des de que l’ACO i el WEC van veure com Porsche abandonava el vaixell just abans del canvi de reglament. Aquesta nova normativa de 2020 necessita una marca que la recolzi, i Toyota pot negociar quasi a voluntat al seguir a la categoria.

El WEC, davant la idea de que Alonso no pogués ser campió, ha recolzat la idea de Toyota d’avançar l’event. Però, el problema va més enllà d’Alonso.

El món de l’automovilisme no para mai. Cursa rere cursa a qualsevol lloc del planeta. A més, durant la part final de la temporada el caledari s’apreta més si cal. En aquest cas, coincideixen Petit Le Mans (cursa del IMSA), la cursa del SuperGT a Autòpolis i les 6 hores de Fuji. Aquest canvi en el calendari afecta a pilots propis de Toyota, com Mike Conway, Kamui Kobayashi i Kazuki Nakajima. Més enllà de LMP1 pilots com Olivier Pla i Oliver Jarvis s’han queixat ja que ells tenen que competir a Road Atlanta (també conegut com Petit Le Mans).

I què passa si s’avança Petit Le Mans, per exemple? Doncs que aquesta modificació del calendari també afectaría a d’altres pilots, com Earl Bamber. L’actual campió del món de resistencia participa a la PIRTEK Enduro Cup del famosos V8 australians, i tan el 7 com el 21 d’octubre te cites a Bathurst i a Surfers Paradise. Alonso precisament no és dels pilots amb més curses encadenades, pero tot i així, es el motiu pel que Toyota ha demanat un canvi de data a les 6 hores de Fuji de la supertemporada 2018/2019.

L'entrada L’ACO avança les 6 hores de Fuji per Alonso ha aparegut primer a FormulaRapida.net.